Crisi del govern de la UCD (1979-1982) i el 23-F
La crisi del govern de la UCD
El segon govern de Suárez.
El 1979 se celebraren eleccions generals, que foren guanyades per la UCD. Aquell mateix any hi va haver eleccions municipals. Triomf per la UCD; els socialistes aconseguiren la majoria a les grans ciutats. Aquesta segona etapa de la UCD va estar marcada per la fi del consens. Persistien les dificultats econòmiques derivades de la crisi. Problemes polítics s'hi van agreujar: rivalitats entre famílies de la UCD i l'aïllament de Suárez.
Finalment, el descens de vots de la UCD es va veure agreujat pels resultats de les eleccions autonòmiques al País Basc i a Catalunya (1980), i la formació va patir un gran retrocés.
Els enemics de la democràcia
Grups terroristes i organitzacions radicals no acceptaven el nou marc democràtic i van augmentar la sensació d'inseguretat:
- ETA, que defensava la independència del País Basc;
- GRAPO i FRAP, de caràcter anticapitalista;
- també grups d'extrema dreta que protagonitzaven rebomboris.
Entre 1977 i 1981 el nombre d'atemptats terroristes va augmentar. Aquesta situació i la percepció d'inseguretat van fer créixer el perill d'una intervenció militar.
El cop d'Estat del 23-F
Els socialistes van promoure una moció de censura i Suárez fou substituït per Leopoldo Calvo-Sotelo. El 23 de febrer de 1981, mentre es desenvolupava al Congrés la investidura del nou president, va tenir lloc un intent de cop d'estat.
El tinent coronel Antonio Tejero va ocupar el Congrés amb guàrdies civils i va segrestar el govern i els diputats durant un dia. El capità general de València, el tinent general Jaime Milans del Bosch, va ocupar la ciutat amb tancs i va publicar un ban de guerra. L'objectiu dels colpistes era imposar un govern que restringís i frenés el procés autonòmic i que revisés la Constitució.
L'actitud ferma del rei Joan Carles en el suport a la democràcia i l'oposició de diversos comandaments militars foren decisives perquè el cop d'estat fracassés.
Després del cop i conseqüències polítiques
Després de la detenció dels colpistes, es va constituir el nou govern presidit per Calvo-Sotelo. El suport del PSOE va ser necessari per aprovar la Llei del Divorci (1981). S'hi va demanar l'adhesió d'Espanya a l'OTAN. La manca de suport polític va obligar el govern a convocar eleccions anticipades el 1982.
Notes: el període reflecteix la inestabilitat política de la transició espanyola, marcada tant per les dificultats econòmiques com per l'amenaça del terrorisme i del cop d'estat.