La crisi del sistema (1917-1923): Pistolerisme i conflictes
La descomposició del sistema (1917-1923): La conflictivitat obrera i el pistolerisme
El moviment vaguista va afectar un bon nombre de regions industrials, però va ser a Barcelona on va assolir dimensions més grans. El 1919 va començar una vaga a la Canadenca —empresa que subministrava electricitat a la major part de Barcelona—, que va aconseguir la paralització del 70% de la indústria local.
A Andalusia, la situació de misèria dels llauradors, reforçada per l'augment dels preus, va donar pas al trienni bolxevic (1918-1921). Els anarquistes, i amb menys intensitat els socialistes, van impulsar revoltes camperoles motivades tant per la "fam de terres" com pel deteriorament dels salaris i de les condicions de vida.
La radicalització del conflicte
La conflictivitat laboral va degenerar en una radicalització de les posicions dels sindicats i de la patronal, sobretot a Catalunya. Per detenir la força sindical, els patrons van instituir la Federació Patronal, van contractar pistolers a sou per assassinar els dirigents obrers i sovint van recórrer al locaut (tancament d'empreses). A més, van crear el Sindicat Lliure, que la patronal va utilitzar a favor seu fomentant les accions violentes contra el sindicalisme anarquista.
Alguns grups vinculats a la CNT van respondre a aquesta situació practicant també un activisme violent i van atemptar contra les autoritats, els patrons i les forces de l'ordre. Entre aquests grups hem d'esmentar Els Solidaris, que van actuar a Barcelona i entre els quals hi havia Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso.
La repressió i l'època del pistolerisme
La Federació Patronal barcelonina exigia mesures de força, i el general Martínez Anido, governador civil de Barcelona, va protagonitzar una política de protecció dels pistolers de la patronal; va exercir una dura repressió contra els sindicalistes i va posar en pràctica la Llei de fugues, segons la qual la policia podia disparar contra els detinguts en cas d'intent de fuga.
Tot això va originar l'època coneguda com el pistolerisme (1916-1923), durant la qual es van produir més de 800 atemptats en els quals van morir 226 persones, entre les quals:
- El president del govern, Eduardo Dato, assassinat per militants cenetistes el 1921.
- Dirigents sindicals com Salvador Seguí, el Noi del Sucre, el 1923.
- L'advocat laboralista Francesc Layret, el 1920, assassinat per pistolers a sou.