La Crisi del Sistema de la Restauració i el Bienni Reformista

1. El declivi del torn dinàstic

Amb la majoria d'edat d'Alfons XIII es va iniciar una sèrie de reformes per a regenerar la vida política espanyola:

• Reforma de la Hisenda.
• Reforma en l'Administració local.
• Reforma de la llei electoral.
• Reforma del sistema polític.

Tanmateix, només va ser un sanejament superficial:

• No van acabar amb el caciquisme.
• No van acabar amb la corrupció electoral.

Així va sorgir una forta oposició a les reformes:

1. El republicanisme.
2. Els nacionalistes.
3. Els anarquistes.

La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

A Barcelona va haver-hi una protesta l'any 1909 pel reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc, amb les següents conseqüències:

• El reclutament afectava els reservistes, homes que actualment estaven treballant i tenien fills.
• A la zona del Marroc s'havien produït moltes baixes, la qual cosa va crear por.
• La decisió no va agradar al poble i s'iniciaren vagues i protestes, incloent-hi la crema d'esglésies.
• La resposta del govern va ser traure l'exèrcit al carrer i exercir una forta repressió (78 morts).
• Finalment, el govern i la monarquia van eixir molt desprestigiats.

La crisi del 17

La situació a Espanya va començar a ser convulsa, a més cal afegir una nova sèrie d'accions que van caldejar l'ambient:

1. El descontentament polític.
2. L'empitjorament de les condicions de vida.
3. El malestar a l'exèrcit pels sistemes d'ascensos.

2. El Bienni Reformista

El nou govern d'esquerres va iniciar una sèrie de reformes:

• Reforma militar: Problema: excés de comandaments. Solució: Llei de Retir, jubilació de la meitat dels oficials.
• Reforma religiosa: Problema: gran pes de l'Església en la societat. Solució: separació Estat-Església.
• Reforma educativa: Problema: l'Església controla l'educació. Solució: escola laica, l'Estat assumeix la creació d'una escola pública.
• Reforma territorial: Problema: l'Estat està molt centralitzat. Solució: descentralització obrint pas als estatuts d'autonomia.
• Reforma agrària: Problema: el latifundisme, poques persones tenen totes les terres. Solució: expropiació de les terres sense cultivar.

Oposició a les reformes

Davant les reformes va sorgir una gran oposició:

• Oposició de les dretes:
  • Grans propietaris agraris.
  • La jerarquia de l'Església catòlica.
  • Una part de l'exèrcit.
  • Les classes mitjanes i altes.
  • Nous partits polítics conservadors.
• Oposició de les esquerres:
  • Jornalers que demanaven reformes més profundes.
  • Sindicats que es van radicalitzar.