Crisi del Sistema de la Restauració: Regeneracionisme, Crisi de 1917 i Dictadura de Primo de Rivera

El Regeneracionisme Dinàstic i la Setmana Tràgica

Els intents del líder conservador Antonio Maura de portar una política reformista no van ser suficients per acabar amb el caciquisme i la corrupció.

A Barcelona, degut al descontentament per la reclutament de soldats per a la guerra marroquina, va sorgir una revolta popular. L'alçament serà sufocat per l'exèrcit, i en la dura repressió següent serà afusellat Ferrer i Guàrdia. Tot això va provocar la caiguda del govern de Maura.

Canalejas, polític liberal, va seguir amb les reformes, sobretot limitant el poder de l'Església en l'educació. Els grups polítics d'oposició (republicans, catalanistes, socialistes i anarquistes) es van enfortir.

1.2 La Crisi de 1917

El govern del conservador Eduardo Dato va ser autoritari i molt impopular. Es va demanar la dimissió del govern, alguns militars també van protestar i, a més, es va convocar una vaga general. El govern va controlar la situació, però es va evidenciar la crisi del sistema.

2.1 La Descomposició del Sistema i el Desastre d'Annual

Es va intentar solucionar la situació amb governs de concentració (liberals, conservadors i catalanistes) sense resultats positius.

• Al camp, el descontentament va generar un moviment d'ocupació de terres (Trienni Bolxevic).
• A les zones industrials, com Catalunya, hi va haver un enfrontament violent entre patrons i obrers (pistolerisme).
• Al Marroc, al protectorat del Rif, es va produir un gran desastre militar conegut com la Derrota d'Annual. La investigació dels fets va demostrar la impètencia dels comandaments militars.

2.2 Dictadura de Primo de Rivera

Amb el consentiment d'Alfons XIII, el Capità General de Catalunya va donar un cop d'estat, que va donar pas a una dictadura militar i va tapar els responsables del desastre d'Annual.

Es van prohibir tots els partits polítics i alguns sindicats, així com la Mancomunitat de Catalunya. El nou govern s'inspirava en el model polític italià.

Èxits i Caiguda

Els seus èxits van ser el control del problema del Marroc (Desembarcament d'Alhucemas) i la millora de la situació econòmica.

Amb la Crisi del 29, la situació econòmica va empitjorar i Primo de Rivera va haver de dimitir. Fou substituït per Berenguer, que inicia el període conegut com la Dictablanda.