La Crisi Econòmica a Espanya (1973-1992): Respostes Polítiques i l'Entrada a la UE
Orígens de la Crisi Econòmica (1973)
La crisi esclata el 1973 a causa de l'alt preu del petroli. Espanya es va veure molt afectada (gasolina, butà). El dòlar era la divisa de referència.
Factors de Vulnerabilitat d'Espanya
- Sectors més intensius en energia.
- Absència de recursos energètics propis.
- Dependència de l'exterior.
- Endeutament elevat.
- Mercats endarrerits.
Respostes Polítiques a la Crisi
Fase d'Ignorància: S'ignora la crisi, resultant en pèrdues més grans. S'aplica una política compensatòria (la benzina es paga al mateix preu), augmentant el deute exterior.
Govern UCD (Adolfo Suárez): S'implementen reformes clau:
- Pacte de rendes.
- Desenvolupament de l'Estat del Benestar.
- Liberalització del sistema financer.
- Devaluació de la pesseta.
Govern PSOE (1982): Es prenen decisions per a l'entrada a la UE, buscant més exportació que importació.
La Crisi Industrial
El creixement industrial es veu afectat per l'estructura de costos: energia cara i salaris alts. El crèdit s'encareix i hi ha una caiguda de la demanda interna.
Per què la crisi industrial va ser més greu a Espanya?
- Indústria amb demanda feble.
- Alta dependència de l'energia.
- Endarreriment tecnològic.
- Poca formació acadèmica.
- Predomini de petites empreses.
- Baixes exportacions.
L'Institut Nacional d'Indústria (INI)
L'INI tanca empreses públiques i inverteix en privades. Moltes empreses en fallida són comprades per estrangers després de la crisi.
La Crisi Bancària
Hi va haver una crisi de bancs a causa de les pèrdues en inversions. N'hi havia massa: 53 van tancar o van ser comprats per altres bancs. Les caixes d'estalvi no es van veure tan afectades perquè no invertien tant en la indústria.
Causes de l'Augment de les Exportacions
- Tractat amb la UE (0 aranzels per a Espanya).
- Devaluació de la pesseta.
- Reducció dels costos laborals per unitat produïda.
- Canvi en l'oferta exportadora (especialment cotxes).
Renda i Atur
La població activa es redueix a causa de l'augment d'estudiants, les prejubilacions i les dones que es dediquen a la llar.
L'Atur Disparat
L'atur es dispara, influenciat per:
- Pressió fiscal (sindicats, pujada de preus i salaris).
- Subsidi d'atur.
- Comportament dels empresaris.
L'atur va tenir forts impactes demogràfics.
Evolució de la Renda
El PIB per càpita creix molt poc i divergeix d'Europa (a diferència de la crisi actual). La despesa pública augmenta amb el desenvolupament de l'Estat del Benestar (educació, sanitat, jubilació, atur).
L'Entrada a la Unió Europea (1986)
Espanya entra a la UE el 1986. La crisi s'endarrereix i es posen noves condicions.
L'Acta Única Europea
L'Acta estableix la lliure circulació de persones i capitals. Espanya ha de reduir els aranzels a 0. També s'estableix un sistema monetari on les divises no poden sortir d'un límit establert.
El Tractat de Maastricht (1992)
El Tractat preveu la creació de Fons de Cohesió. Rebran diners els països amb un PIB inferior al 90% del PIB mitjà europeu.
Reformes Econòmiques Post-Crisi
- Aranzels a 0.
- Liberalització financera i llibertat de circulació.
- Concentració bancària (7 bancs importants es redueixen a 2).
- Reforma de l'Estatut dels Treballadors (introducció de contractes temporals).
- Privatització del sector públic després de la crisi.
L'INI va agafar empreses arruïnades, però la capacitat per modernitzar-les era limitada, i el cost fiscal de mantenir empreses públiques era elevat.
Sortida de la Crisi
La sortida es basa en:
- Inversió privada interior (incloent-hi la inversió estrangera).
- Augment del consum privat (la gent gasta més).
- La divisa s'aprecia.
Consum Privat i Balança de Pagaments
La balança de pagaments s'equilibra gràcies a les remeses d'emigrants i el turisme. L'atur disminueix poc i la inflació es manté baixa al mercat.
Criteris de Convergència de Maastricht
Per accedir a la unió monetària, els països havien de complir:
- Dèficit públic: No superar el 3% del PIB.
- Deute públic: No superar el 60% del PIB.
- Divisa estable.
- Inflació: No superar en 1,5 punts la mitjana dels tres països amb la inflació més baixa.
- Tipus d'interès (preu del diner): No superar en 2 punts la mitjana dels tres països amb els tipus més baixos.