Crisi Econòmica Post-Primera Guerra Mundial i el Crac del 29

Gran Bretanya: La Recuperació Post-Guerra i l'Or

Els britànics pensaven que no era possible recuperar el patró or si la lliura recuperava el seu valor d'abans de la guerra. Les mesures adoptades van ser:

• Reduir la massa monetària en circulació fins a recuperar la relació entre or i moneda circulant existent abans de la guerra.
• Superàvit pressupostari incrementant impostos i disminuint prestacions socials.
• Reducció del crèdit que provoca deflació i un augment del tipus d'interès real que fa que caigui la inversió.

Les exportacions es van incrementar, però també va augmentar l'atur.

Hiperinflació Alemanya: Causes i Conseqüències

Balança de Pagaments i Deute de Guerra

Dèficit de la balança de pagaments causat per les condicions imposades a Alemanya en el Tractat de Versalles. Això va provocar:

• Sortides netes de monedes.
• Depreciació del tipus de canvi del marc.
• Augment dels preus en marcs de les importacions.

Desequilibri Fiscal i Monetització del Deute

Dèficit pressupostari provocat per l'augment dels salaris dels funcionaris. Això va comportar:

• Emissió de deute públic.
• Monetització del deute pel Banc Central.
• Increment de la circulació monetària per atendre la demanda creixent de mitjans de pagament i les necessitats financeres del govern.

Procedència dels Capitals als EUA

Hi havia un excés de capital disponible que procedia dels beneficis empresarials al món financer, ja que no trobaven possibilitats d'inversió atractives en el món de la producció per la limitació de la demanda.

De la retirada dels bons de guerra, gran part d'aquests diners van anar a parar als inversors que els van invertir en borsa.

Captació del petit estalvi a través de societats de cartera, empreses que tenien com a actiu títols de borsa i que, per evitar la caiguda de la cotització, compraven les seves pròpies accions.

Arrels de la Crisi del 29 als EUA

Problemes Agraris i Excés de Producció

Els productors de blat van haver de fer front a la caiguda del consum interior i a la competència internacional. La caiguda del consum interior va ser deguda al major benestar de la població que li permetia substituir pa per altres aliments.

A l'exterior, la recuperació d'Europa i els preus més competitius de les altres potències exportadores de blat van significar una disminució important de les exportacions. Per això, l'estat federal va crear un organisme destinat a comprar els excedents com a fórmula per evitar una caiguda més gran dels preus.

La situació era pitjor a les zones de monocultiu de cotó que treballaven explotacions petites i tècnicament endarrerides enfront de les grans explotacions que havien introduït varietats més productives.

Producció Industrial i Desigualtat de Renda

L'augment de la productivitat tampoc no es reflectia en els preus de venda, de manera que es va produir una gran acumulació de beneficis que va incrementar encara més el repartiment tradicional desigual de la renda als EUA.

En aquestes condicions, la producció va créixer més de pressa que la capacitat de compra de la població, de manera que es va produir un excés relatiu de capitalització en molts sectors industrials, agreujat per la manca d'exportació a Europa.

Impacte del Crac Borsari de 1929

Crisi Bancària i Fallides Financeres

A l'inversor li resultava més avantatjós no retornar els diners i deixar que el broker es quedés amb els valors. Quan els brokers van fer fallida, els bancs van haver de quedar-se els valors depreciats que no cobrien els deutes.

Comprensiblement, això va crear alarma entre la gent que tenia diners en aquests bancs i van voler retirar tots els seus diners, provocant la fallida bancària. Alhora, la fallida dels bancs va provocar la fallida d'empreses en faltar-los finançament.

Impacte en la Indústria

Indústria: