La Crisi d'Entreguerres: Causes, Conseqüències i l'Ascens dels Totalitarismes (1918-1939)
La Crisi d'Entreguerres (1918-1939)
Els Feliços Anys Vint i la Crisi Alemanya
Després de la Primera Guerra Mundial, Nova York es va consolidar com a centre financer mundial. Alemanya, el 1919, amb el Tractat de Versalles, va ser obligada a pagar reparacions de guerra, cosa que va provocar una pujada dels preus i la pèrdua del valor del marc alemany (hiperinflació).
Alemanya no pogué pagar a França, i França, al seu torn, no podia pagar els seus deutes als EUA. Això va portar a l'ocupació francesa del Ruhr, que va generar vagues a Alemanya i va agreujar la crisi econòmica.
El 1924, els EUA van proposar el Pla Dawes per reestructurar els pagaments alemanys i estabilitzar l'economia europea.
El Tractat de Locarno (1925) va ser un pas important cap a la pau, on Alemanya reconeixia les seves fronteres occidentals i va ser admesa a la Societat de Nacions. Aquest "Esperit de Locarno" va impulsar un període de pacifisme i cooperació econòmica i social.
La Crisi dels Anys 30: La Gran Depressió
La crisi econòmica global dels anys 30 va tenir dues causes principals:
Superproducció
Després de la Primera Guerra Mundial, els països implicats, endeutats per la guerra, van veure com els països tradicionalment productors (especialment els EUA) tenien un excés de producció que no podia ser absorbit pel mercat.
Especulació Financera
Als EUA, l'economia es basava en el canvi de preus de les accions: comprar a menys preu del que es venia. Els bancs havien concedit crèdits massius i falsejaven els seus balanços per fer veure que tenien beneficis, cosa que va provocar un augment artificial dels tipus d'interès.
Això va desembocar en la Crisi de la Borsa, coneguda com el Dijous Negre (24 d'octubre de 1929). La gent va començar a vendre accions massivament per recuperar diners, provocant l'enfonsament de les empreses i una reducció dràstica del consum.
Les conseqüències internacionals van ser greus:
- Reducció de les importacions, provocant una crisi als països subdesenvolupats.
- Repatriació dels capitals prestats (com els del Pla Dawes), afectant l'economia europea.
Per fer front a la crisi, els EUA van implementar el New Deal, un programa d'intervenció estatal en l'economia mitjançant obres públiques per incrementar el consum i rellançar l'economia. La Conferència de Londres (1933) va intentar fomentar la cooperació internacional, però va fracassar.
Democràcia i Totalitarisme: Un Contrast Polític
Els règims democràtics es van mostrar fràgils davant les tensions socials de l'època:
- La classe mitjana sentia temor al proletariat comunista.
- La burgesia, davant la crisi econòmica i l'avanç del comunisme, va començar a donar suport al feixisme.
La crisi del 1929 va provocar una pèrdua de confiança en els sistemes democràtics i un augment del suport als partits radicals, tant de l'extrema dreta (burgesia) com de l'esquerra (obrers comunistes). Els governs conservadors sovint no van poder contenir aquesta polarització.
El Totalitarisme es va definir com un règim polític que:
- Elimina les llibertats individuals.
- Controla tots els aspectes de la vida pública i privada.
- Persegueix qualsevol posició dissident, suprimint els drets humans.
Itàlia Feixista: L'Ascens de Mussolini
Després de la Primera Guerra Mundial, Itàlia va patir una forta pujada de preus a causa del finançament de la guerra. Hi havia un temor generalitzat a la revolució comunista, amb ocupacions de finques per part dels terratinents.
Els partits tradicionals no van saber fer front a aquesta situació, cosa que va generar suport tant a l'esquerra (Partit Comunista) com a la dreta. Els Fasci Italiani di Combattimento, liderats per Benito Mussolini, no van obtenir suficients escons en les eleccions, però van recórrer a la força.
La concentració massiva a Roma, coneguda com la Marxa sobre Roma (28 d'octubre de 1922), va forçar el rei a donar plens poders a Mussolini.
Característiques del feixisme italià:
- Ideologia antidemocràtica i anticomunista.
- Estat dirigit de forma totalitària, amb drets suprimits i un únic partit.
- L'Estat intervenia en l'economia.
- Dominava la societat, manipulant l'opinió pública.
- Nacionalisme expansionista i amb aspiracions d'imperi colonial.
- Culte a la violència i al militarisme, amb les "Camises Negres" plantant cara als polítics opositors.
Orígens del Nazisme a Alemanya
Després de la Primera Guerra Mundial, a Alemanya es va crear la República de Weimar, amb una Constitució i un règim democràtic. El Partit Socialdemòcrata tenia majoria al Parlament, però hi havia una forta oposició dels extrems:
- Els espartaquistes (revolució comunista) van fracassar.
- Els sectors més conservadors van acusar els demòcrates de "traïdors de Versalles".
Adolf Hitler i el Partit Nacionalsocialista (NSDAP) van intentar un cop d'estat (Putsch de Múnic) que va fracassar inicialment.
A Alemanya es va viure un període d'Hiperinflació, un increment intens i continu de preus que va portar a una gran pobresa. El president de la República, Hindenburg, va intentar calmar la situació.
El Crac del 1929 va agreujar la tensió social. En les eleccions, els vots es van polaritzar entre Hitler i els comunistes. Finalment, Hitler va ser nomenat canceller (cap del govern) el 1933.
Un cop al poder, Hitler va il·legalitzar els altres partits i va eliminar els seus opositors, com en la "Nit dels Ganivets Llargs" (1934). Quan Hindenburg va morir, Hitler va assumir els càrrecs de cap d'Estat, cap de govern i president del partit, consolidant el seu poder absolut.