Crisi de la Monarquia d'Isabel II i Inici de la Restauració Borbònica
La Crisi Final del Regnat d'Isabel II
Es van produir revoltes al camp i a les ciutats causades pels problemes econòmics i la fam. Els moderats i els membres de la Unió Liberal monopolitzaven el govern. Els sectors socials es van distanciar del règim a causa de l'excessiu autoritarisme governamental.
L'Oposició i la Revolució
- Els progressistes i els demòcrates van firmar el Pacte d'Ostende, en el qual van acordar l'expulsió dels Borbons i la democratització de la vida política.
- Es va produir un pronunciament per deposar Isabel II, liderat pels generals Serrano i Prim.
- Es van crear juntes revolucionàries a les províncies i les ciutats.
De la Revolució a la República
Després que la reina fos enderrocada, es van convocar Corts Constituents. Les Corts van aprovar la Constitució de 1869.
El Regnat d'Amadeu I de Savoia
El rei Amadeu I va haver de fer front a dos conflictes diferents:
- Una insurrecció a Cuba, una de les últimes colònies que li quedaven a Espanya.
- Una nova Guerra Carlina.
Davant l'abdicació d'Amadeu I i el fracàs de la monarquia com a forma de govern, les Corts van proclamar la Primera República.
La Primera República (1873-1874)
La República es va haver d'enfrontar amb la continuació de la Tercera Guerra Carlina i de la Guerra de Cuba. El general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts; la Primera República havia durat 11 mesos.
El Cop d'Estat i el Govern Provisional
Després del cop d'estat, el general Serrano va presidir el govern durant gairebé un any. Va mantenir la República, però buida de contingut representatiu.
L'Inici de la Restauració Borbònica
El general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II, amb la qual cosa començava el règim de la Restauració. El nou rei, partidari de la monarquia constitucional, va nomenar president del govern Cánovas del Castillo, que havia estat el veritable artífex del retorn dels Borbons al tron.
La Constitució de 1876
Característiques Principals
Tenia caràcter integrador, incorporava principis moderats i progressistes, encara que es tractava d'un text fonamentalment conservador.
El Torn Pacífic
Es va establir un sistema bipartidista basat en el torn pacífic entre dues forces principals:
- Els Conservadors: liderats per Cánovas, que es proclamaven defensors de l'Església i l'ordre social.
- Els Liberals: liderats per Sagasta, que van aprovar el sufragi universal.