Crisi de la Restauració i Conflictes a Espanya (1906-1923): Rif i Mancomunitat

La política espanyola al Protectorat del Rif (1909-1923)

La política colonialista espanyola al Rif, el protectorat establert al nord del Marroc, tenia com a objectius principals:

• Obtenir beneficis econòmics.
• Restaurar el prestigi de l’exèrcit espanyol, molt afectat per la pèrdua de Cuba l’any 1898.

Del 1909 al 1921, la presència espanyola va ser contestada amb atacs constants de la guerrilla rifenya, que va aconseguir derrotar els espanyols en episodis clau com el Barranco del Lobo i Annual. L’exèrcit espanyol va respondre als atacs amb l’enviament de més soldats, fet que va provocar protestes populars contra la mobilització (la Setmana Tràgica).

La derrota militar espanyola i la pèrdua del protectorat van provocar una greu crisi política i social, que va derivar en el cop d’Estat dirigit pel general Primo de Rivera el 1923.

La Mancomunitat de Catalunya: Creació, Obra i Dissolució

La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914 a partir de la unió mancomunada de les quatre diputacions provincials del Principat. Aquesta mancomunió era de caràcter únicament administratiu, sense competències diferents de les que ja tenien les diputacions provincials ni cap poder polític.

L’obra de govern de la Mancomunitat es va centrar en dos àmbits:

• Caràcter econòmic: Creació d’una infraestructura de serveis públics i administratius.
• Caràcter cultural i educatiu: Reafirmació i promoció de la llengua i la cultura catalanes.

La Mancomunitat fou dissolta pel general Primo de Rivera el 1925, en ple procés de desmantellament de les institucions públiques i privades catalanes com a conseqüència de l’onada anticatalanista impulsada pel règim dictatorial.

La Crisi Definitiva de la Restauració (1917-1923)

El 1917 es va produir una crisi política i social a Espanya que va afectar profundament el sistema de la Restauració, iniciant un declivi que va acabar el 1931 amb la proclamació de la Segona República. Aquesta crisi es va manifestar en diversos fronts:

Crisi Política

Va començar amb una protesta de l’oposició pel tancament governamental de les Corts el 1916. L’any 1917 es va formar una Assemblea de Parlamentaris que va exigir la formació d’un govern provisional i la reforma del sistema polític.

Crisi Social

Va esclatar amb la convocatòria de la vaga general del 1917, que va tenir un caràcter revolucionari inspirat en la Revolució Russa. Els manifestants reclamaven el final de la monarquia i la proclamació de la república. El govern va posar fi al moviment vaguístic de manera repressiva, amb la intervenció de l’exèrcit.

Crisi Militar

El descontentament dins l’exèrcit anava en augment, a causa, en bona part, de la mala gestió de la guerra del Marroc. Es van formar les Juntes de Defensa, que reclamaven un augment salarial i s’oposaven als ascensos per mèrits de guerra. Les Juntes militars van signar un manifest en què defensaven una renovació política de caràcter regeneracionista.

Entre el 1917 i el 1923 es va produir una descomposició progressiva del sistema de la Restauració davant la incapacitat dels governs d’aplicar un reformisme en profunditat, a causa de la forta conflictivitat social i la tensió política derivada del conflicte marroquí.

Conceptes Clau del Període de Crisi (1906-1925)

Reformisme dinàstic

Sèrie de reformes regeneracionistes dutes a terme pels governs dinàstics (conservadors i liberals) “des de dalt”, al marge de les classes populars. La falta de base social o suports polítics va provocar el fracàs d’aquest reformisme a l’hora de donar resposta a les necessitats del país.

Pistolerisme

Fenomen consistent en els enfrontaments armats entre els sindicats i la patronal. Va ser especialment intens a Barcelona entre el 1916 i el 1923.

Setmana Tràgica

Revolta popular contra la guerra del Marroc que va tenir lloc a Barcelona el 1909. Va derivar en una mobilització anticlerical, que es va concretar en la crema de convents. Va acabar amb l'estat de guerra i una dura repressió per part del govern de Maura.

Llei de fugues

Disposició instaurada pel governador civil de Barcelona, el general Martínez Anido. Segons aquesta llei, la policia podia disparar als detinguts si aquests intentaven fugir, amb la qual cosa es pretenia intimidar el moviment reivindicatiu obrer.

Lockout

Nom que rebia el tancament de les empreses per part dels mateixos empresaris (patronal). Amb això, la patronal tenia un instrument de pressió sobre els vaguistes per obligar-los a renunciar al cessament del treball.

Lerrouxisme

Corrent polític liderat per Alejandro Lerroux, líder republicà que preconitzava un populisme demagògic anticlerical. Va comptar amb el suport dels sectors populars, entre els quals tenia una gran influència.

Llei de jurisdiccions

Llei aprovada el 1906, que consistia a posar sota jurisdicció militar tots els casos d'ofenses contra l'exèrcit o la unitat d'Espanya. Es va aprovar com a conseqüència de l'acudit contra l'exèrcit i a favor del catalanisme publicat a la revista Cu-cut! l'any 1905.

Solidaritat Catalana

Coalició electoral formada el 1906, integrada per totes les forces polítiques catalanistes, des de la Lliga Regionalista fins als republicans federals i els carlins. Va ser creada arran de l'aprovació de la Llei de jurisdiccions i per demanar-ne la derogació.