La Crisi de la Restauració a Espanya (1898-1923): Causes i Conseqüències
La Crisi de la Restauració (1898-1923)
Entre 1898 i 1923, la Restauració va entrar en crisi a causa de diversos factors:
- La monarquia va perdre prestigi.
- Les forces d'oposició van créixer.
- Les derrotes en les guerres colonials.
- Els conflictes socials van ser més sovint.
La Guerra Hispanoamericana de 1898
El 1898, els espanyols van ser derrotats per l'exèrcit dels EUA a Cuba i les Filipines.
Problemes a Cuba
- Els hisendats cubans estaven queixosos perquè el govern espanyol no els permetia comerciar lliurement amb els nord-americans, obligant-los a comprar productes espanyols.
- Els EUA estaven interessats a controlar el Carib.
El poeta i patriota cubà José Martí va iniciar el 1895 una revolta armada contra l'administració espanyola amb l'objectiu d'aconseguir la independència. L'exèrcit espanyol, dirigit pel general Valeriano Weyler, va fer servir mètodes brutals en la lluita contra els cubans:
- Destrucció de collites.
- Execucions sumàries.
- Aïllament de la població civil en camps de concentració.
L'explosió del cuirassat nord-americà Maine va ser l'excusa que buscaven els EUA per declarar la guerra a l'Estat espanyol. La guerra va durar poc; l'armada espanyola va ser destruïda a Santiago de Cuba i a Cavite. El juliol de 1898, el govern espanyol es va rendir i, poc després, va signar el Tractat de París. Les Filipines i Puerto Rico van passar a ser territoris nord-americans, mentre que Cuba va aconseguir la independència.
Conservadors i Liberals: Pèrdua de Lideratge
Conservadors i liberals van continuar governant fins al 1923, però van perdre els seus líders històrics. Amb la mort de Cánovas i Sagasta, liberals i conservadors es van dividir en grups i faccions, fent impossible un govern fort. Cap dels dos va solucionar la misèria de la pagesia i el proletariat, el caciquisme o les reclamacions dels catalanistes.
A Catalunya, catalanistes i republicans van escombrar els partits tradicionals, fent desaparèixer el caciquisme. A la resta de l'Estat, es va produir un creixement dels republicans i del PSOE.
Nou Mapa Polític Català
Entre 1900 i 1923, el panorama polític català va veure l'aparició de dues noves formacions polítiques: la Lliga Regionalista i el Partit Republicà Radical.
La Lliga Regionalista
El 1901 es va fundar la Lliga Regionalista de Catalunya, un partit catalanista. La defensa de l'idioma català i la demanda d'autonomia per a Catalunya van fer que la Lliga fos l'objectiu dels militars espanyols. El 1906, la Lliga va encapçalar la Solidaritat Catalana, una coalició electoral que va triomfar en les eleccions a Corts, aconseguint 41 dels 44 escons disponibles. La Lliga va donar suport a la monarquia.
El 1914, la Lliga va obtenir del govern la Mancomunitat de Catalunya, un organisme que representava una unió de governs locals catalans. Els partits catalanistes republicans i d'esquerres van restar en un segon pla, eclipsats per la força de la Lliga.
Republicanisme Radical
Liderat per Alejandro Lerroux. Antimonàrquic, clarament espanyolista i anticlerical, va tenir el suport dels obrers, que, enlluernats per la seva demagògia, li van donar suport en les eleccions. El 1909, obrers de Barcelona van cremar més de 70 edificis religiosos durant la Setmana Tràgica.
Les Grans Crisis de la Restauració
Entre 1898 i 1923, es van succeir una sèrie de crisis socials i polítiques que van fer trontollar la monarquia.
La Setmana Tràgica (1909)
A Barcelona, el 26 de juliol, una vaga convocada contra la guerra del Marroc es va transformar en una revolta, coneguda com la "Setmana Tràgica". Durant aquella setmana, Barcelona es va omplir de barricades i una gran quantitat d'edificis religiosos van ser cremats. La intervenció de l'exèrcit va sufocar la revolta i el govern va reprimir indiscriminadament republicans, anarquistes, socialistes i nacionalistes d'esquerres.
La Crisi de 1917
Una vaga general convocada per la CNT i la UGT va paralitzar tot l'Estat. Va ser tan important que semblava imminent el triomf de la revolució obrera.
Els Anys del Pistolerisme
Entre 1918 i 1923, jornalers andalusos van ocupar molts latifundis i es van enfrontar durament amb la Guàrdia Civil. A Barcelona, la lluita entre obrers de la CNT i patrons, que tenien el suport de l'Estat, va esdevenir una autèntica guerra social, on van morir empresaris i molts treballadors a mans dels dos bàndols.
La Guerra del Marroc
L'Estat espanyol va intentar construir un nou imperi colonial al Rif, una regió del nord del Marroc. A la Conferència d'Algesires es va pactar el repartiment del Marroc entre l'Estat espanyol i França. La resistència marroquina va fer esclatar la guerra colonial, i van morir molts soldats espanyols. El 1921, els espanyols van ser derrotats. Més de 12.000 soldats espanyols van morir, molts d'ells catalans.
El Règim d'Alfons XIII i les Demandes Socials
El règim d'Alfons XIII no havia satisfet les reivindicacions catalanistes ni havia millorat la situació dels jornalers agrícoles i el proletariat industrial.