Crisi de la Restauració: la Guerra del Marroc, la Crisi de 1917 i les Comunitats de Castella
Crisi de 1917
Espanya no participà en la Primera Guerra Mundial, però la seva opinió pública es va dividir. Les exportacions d'Espanya als països bel·ligerants van disparar-se, però el seu suministrament va provocar un augment de preus. Les classes baixes perdien poder adquisitiu, i això va generar conflictivitat social. Diversos sectors socials van coincidir en una postura d'exigència i confrontació contra el govern.
1. Crisi militar
L'exèrcit espanyol estava dividit entre oficials peninsulars i africanistes. Els oficials de l'exèrcit es van organitzar en Juntes Militars de Defensa. El govern va intentar dissoldre-les i arrestar els caps, però els manifestos de les Juntes, que culpaven el govern, i el suport d'Alfons XIII van obligar el govern a admetre les peticions, la qual cosa va suposar la revitalització del protagonisme militar.
2. Parlamentària
L'oposició política va criticar el partit dinàstic i va exigir una reforma constitucional. Els parlamentaris catalans van exigir la convocatòria d'unes Corts Constituents i l'autonomia per a Catalunya, i van convocar una Assemblea. Es va sol·licitar el suport de les Juntes, però aquestes es van oposar a col·laborar.
3. Social
Una vaga general va ser promoguda al mateix temps pels socialistes i els anarquistes. Les reivindicacions eren laborals. Va tenir èxit a les zones urbanes. La resposta del govern va ser negar-se a negociar i recórrer a la força.
El moviment de 1917 no va aconseguir els seus objectius i mai no va aconseguir la convergència d'interessos per les discrepàncies ideològiques.
La crisi del règim de la Restauració es va accentuar. El govern va haver de fer front a la conflictivitat social i a la guerra del Marroc.
La qüestió del Marroc
La primera crisi del regnat d'Alfons XIII va ser la Setmana Tràgica de Barcelona. Espanya va intentar entrar en el repartiment d'Àfrica. La Conferència d'Algesires va reconèixer el dret sobre el nord del territori. Es va ocupar militarment la zona per recuperar el prestigi nacional i garantir l'ordre a la regió del Rif.
La qüestió del Marroc va provocar descontentament popular a causa del reclutament forçós. Després del desastre militar, el govern va decidir enviar tropes de reserva. A Barcelona, la mesura va provocar oposició ciutadana. Es va iniciar una vaga general a Barcelona que va degenerar en un motí popular: la Setmana Tràgica. El govern va declarar l'estat de guerra. La insurrecció va ser liquidada. La repressió va ser dura i arbitrària.
Conflicte comunitari a Castella
Carles I va ser proclamat rei a Brussel·les. A la mort de Maximilià, va ser elegit emperador d'Alemanya i va deixar com a governador Adrià d'Utrecht.
Hi va haver hostilitat cap a l'emperador i la seva política. Va esclatar l'aixecament dels comuners i les germanies.
La comunitat va sorgir a Castella. Les ciutats castellanes es van sublevar i van substituir el poder municipal per una junta integrada per artesans, comerciants i membres de la baixa noblesa i del baix clergat. Es van rebel·lar contra l'Antic Règim.
Les reivindicacions dels comuners eren: limitar l'autoritat del monarca; exigir protecció per a l'economia castellana; i aspirar a limitar la propietat senyorial, per evitar que pogués passar a controlar les ciutats.
A Castella hi va haver dos governs: el d'Utrecht i el de la Junta Major. Adrià va aconseguir derrotar el moviment comunero a la batalla de Villalar.
La derrota dels comuners va assegurar l'autoritarisme monàrquic i els interessos econòmics de l'alta noblesa.
El caràcter i el significat de la Comunitat de Castella han anat variant. Hi ha un sentiment nacionalista i una relació antisenyorial.
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i va tenir per a Espanya conseqüències importants: la pèrdua de l'hegemonia i el reconeixement de la independència de les Províncies Unides dels Països Baixos.