La Crisi de la Restauració: Marroc, Setmana Tràgica i Mancomunitat

Història3,17 KB

El Conflicte del Marroc i la Guerra del Rif

Context i Interès Espanyol

Des de la Conferència d’Algesires (1906), a Espanya li corresponia pacificar i administrar el territori del Rif. Aquesta intervenció interessava per:

  • Restaurar el prestigi de l’exèrcit.
  • Possibles beneficis econòmics (mines i inversions en ferrocarrils).

Resistència Rifenya i Crisi de 1909

Els rifenys s’organitzaven i atacaven l’exèrcit espanyol:

  • El 1909, l'exèrcit va ser derrotat al Barranco del Lobo amb moltes baixes.
  • Es va augmentar el nombre de soldats amb una lleva de reservistes, fet que va provocar un moviment popular de protesta.

La Mobilització Popular: La Setmana Tràgica (Juliol de 1909)

Causes

  • Injust sistema de quintes.
  • Antimilitarisme.
  • Rebuig a l’hegemonia social i cultural de l’Església.

Fets

La revolta popular va esclatar arran de l’embarcament de les tropes cap al Marroc:

  • Construcció de barricades i acció incontrolada de grups.
  • Incendis de centres religiosos.
  • Declaració de l’Estat de guerra.

Conseqüències

  • Nombre elevat de morts i ferits.
  • Repressió governamental molt dura amb consells de guerra i penes de mort.
  • Onada de protestes i caiguda del govern de Maura.
  • Els lerrouxistes van quedar desacreditats i van perdre influència entre els obrers.
  • L’anarquisme es va enfortir.
  • Solidaritat Catalana es va desintegrar.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

El Procés de Formació

La formació de la Mancomunitat va ser llarga i difícil. Els precedents cal cercar-los en les actuacions d’ajuntaments i diputacions, amb polítics conscients que Catalunya necessitava:

  • Millorar les seves infraestructures.
  • Modernitzar el sistema educatiu.
  • Fomentar la llengua i la cultura catalanes.

Constitució i Presidència

La Mancomunitat es va constituir a l’abril de 1914. El seu primer president va ser Enric Prat de la Riba.

L’Obra de Govern de la Mancomunitat

La Mancomunitat va actuar en dues direccions principals:

  1. Potenciació del Desenvolupament Econòmic

    Creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics:

    • Pla per millorar la xarxa viària i els sistemes postal i telefònic.
    • Pla d’acció agrària: modernització de les formes de producció i augment de la productivitat agrícola i ramadera. Això incloïa la creació d’escoles tècniques agràries, camps d’experimentació de conreus i cooperatives agràries.
  2. Potenciació de la Cultura i l’Ensenyament

    Reafirmació de la llengua i la cultura catalanes:

    • Creació de Biblioteques Populars, Escoles Experimentals i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
    • Elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana.
    • Divulgació i protecció del patrimoni cultural.
    • Impuls de la renovació pedagògica amb la creació de l’Escola Industrial.

Descarregar

PDF Word HTML