La Crisi de la Restauració: Marroc, Setmana Tràgica i Mancomunitat
El Conflicte del Marroc i la Guerra del Rif
Context i Interès Espanyol
Des de la Conferència d’Algesires (1906), a Espanya li corresponia pacificar i administrar el territori del Rif. Aquesta intervenció interessava per:
- Restaurar el prestigi de l’exèrcit.
- Possibles beneficis econòmics (mines i inversions en ferrocarrils).
Resistència Rifenya i Crisi de 1909
Els rifenys s’organitzaven i atacaven l’exèrcit espanyol:
- El 1909, l'exèrcit va ser derrotat al Barranco del Lobo amb moltes baixes.
- Es va augmentar el nombre de soldats amb una lleva de reservistes, fet que va provocar un moviment popular de protesta.
La Mobilització Popular: La Setmana Tràgica (Juliol de 1909)
Causes
- Injust sistema de quintes.
- Antimilitarisme.
- Rebuig a l’hegemonia social i cultural de l’Església.
Fets
La revolta popular va esclatar arran de l’embarcament de les tropes cap al Marroc:
- Construcció de barricades i acció incontrolada de grups.
- Incendis de centres religiosos.
- Declaració de l’Estat de guerra.
Conseqüències
- Nombre elevat de morts i ferits.
- Repressió governamental molt dura amb consells de guerra i penes de mort.
- Onada de protestes i caiguda del govern de Maura.
- Els lerrouxistes van quedar desacreditats i van perdre influència entre els obrers.
- L’anarquisme es va enfortir.
- Solidaritat Catalana es va desintegrar.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
El Procés de Formació
La formació de la Mancomunitat va ser llarga i difícil. Els precedents cal cercar-los en les actuacions d’ajuntaments i diputacions, amb polítics conscients que Catalunya necessitava:
- Millorar les seves infraestructures.
- Modernitzar el sistema educatiu.
- Fomentar la llengua i la cultura catalanes.
Constitució i Presidència
La Mancomunitat es va constituir a l’abril de 1914. El seu primer president va ser Enric Prat de la Riba.
L’Obra de Govern de la Mancomunitat
La Mancomunitat va actuar en dues direccions principals:
Potenciació del Desenvolupament Econòmic
Creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics:
- Pla per millorar la xarxa viària i els sistemes postal i telefònic.
- Pla d’acció agrària: modernització de les formes de producció i augment de la productivitat agrícola i ramadera. Això incloïa la creació d’escoles tècniques agràries, camps d’experimentació de conreus i cooperatives agràries.
Potenciació de la Cultura i l’Ensenyament
Reafirmació de la llengua i la cultura catalanes:
- Creació de Biblioteques Populars, Escoles Experimentals i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
- Elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana.
- Divulgació i protecció del patrimoni cultural.
- Impuls de la renovació pedagògica amb la creació de l’Escola Industrial.