Crisi de Sobreproducció i Imperialisme: Causes i Conseqüències

Crisi de Sobreproducció i Imperialisme

La crisi de sobreproducció es va produir durant la Segona Revolució Industrial (2RVI) i va ser una de les causes econòmiques principals. L'augment de la producció i la productivitat va provocar una crisi, ja que les empreses produïen massa i acumulaven excedents que no podien vendre. Aquestes empreses necessitaven llocs on vendre els seus productes, invertir capital i aconseguir matèries primeres i aliments barats. La burgesia va pressionar els governs per conquerir colònies que funcionessin com a mercats reservats.

Models d'Expansió

• Econòmics: Obtenir riquesa de les colònies (mercats reservats), que es concentrava en la burgesia, mentre que la resta de la població pagava impostos per mantenir l'imperi.
• Demogràfics i Socials: Enviar a les colònies la població sobrant, pobra i en atur, evitant conflictes socials greus.
• Polítics: Les colònies suposaven prestigi per als governs, desviant l'atenció d'altres problemes.
• Ideològics: Es creava un sentiment de superioritat de l'home blanc cristià sobre els "salvatges".
• Enfrontaments: A les colònies es produïen conflictes entre les potències que conduirien a la formació dels blocs enfrontats en la Primera Guerra Mundial.

Conseqüències per a les Colònies

• Econòmiques: La metròpoli s'emportava els beneficis, matèries primeres i riqueses. S'expropiaven les terres als indígenes, deixant-los sense les millors. Se substituïa l'agricultura tradicional per la plantació (producció per exportar, no aliments bàsics, generant beneficis per a les multinacionals).
• Demogràfiques: Creixia la població amb l'arribada d'emigrants europeus i la reducció de la mortalitat. El creixement demogràfic provocava subalimentació crònica, fam i morts.
• Socials: Es trencava la societat tribal tradicional i s'introduïa la societat capitalista occidental (burgesia de la metròpoli (majoria) i proletariat indígena).
• Polítiques: Es fixaven noves fronteres artificials, trencant les unitats ètniques i culturals existents. Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes entre ètnies que havien de conviure en el mateix estat.
• Culturals: Els colonitzadors creaven escoles i missions per difondre la cultura occidental i el cristianisme. Els indígenes perdien la seva identitat i s'occidentalitzaven (aculturació).

Conferència de Berlín (1885)

Alemanya va convocar l'any 1885 una conferència internacional a Berlín. En aquesta conferència, les potències van decidir els criteris per al repartiment del continent africà.

Resolucions de la Conferència

1. Es reconeixia que el rei de Bèlgica tenia sobirania sobre el riu Congo.
2. S'establia la lliure navegació pels rius més importants d'Àfrica.
3. S'establia que, per reconèixer el domini d'una zona per part d'una nació, aquesta l'hauria de controlar militarment (ocupació efectiva de la zona). Una vegada ocupada, s'havia de notificar a altres potències.

El final de Berlín marca la cursa de l'imperialisme i, abans de la Primera Guerra Mundial, tot el territori africà ja estava colonitzat pels països europeus. Les dues potències que tenien més territori eren Gran Bretanya (GB) i França.

Conflictes per l'Ocupació Africana

• Fashoda: Conflicte produït al Sudan a causa que França i GB el volien conquerir. Els francesos es van retirar i el seu projecte d'unir el Pacífic amb l'Atlàntic va fracassar.
• Anglo-Bòer: Colons holandesos de Sud-àfrica van fer front als anglesos perquè aquests volien conquerir la zona d'Orange i Transvaal. Van guanyar els britànics.