La crisi socioeconòmica del segle XVII a la Península Ibèrica
La crisi socioeconòmica del segle XVII (crisi demogràfica, deteriorament de l'economia i problemes de la Hisenda reial)
El segle XVII s'emmarca durant el regnat dels anomenats Austries menors (Felip III, Felip IV i Carles II), però la crisi econòmica i demogràfica comença realment en l'últim quart del segle XVI i respon a una explicació multicausal.
Causes de la crisi
D'una banda, la despesa sumptuària de la Cort, la política imperial de Carles I i les campanyes bèl·liques d'aquest i del seu fill Felip II a l'exterior. Ambdós monarques estaven obsessionats per aparèixer com els líders universals de la cristiandat, i això debilità profundament la Hisenda reial (cal recordar que el 1556 es declara la bancarrota).
D'altra banda, l'arribada massiva de metall preciós d'Amèrica (or i, sobretot, plata) va tenir com a conseqüència un augment exponencial de la moneda en circulació, que va incidir en la brusca pujada de la inflació. Així mateix, el clergat i la noblesa no invertien els seus guanys en sectors innovadors com el comerç o la indústria, i la burgesia no va ser prou nombrosa ni forta i tendia a imitar els models rendistes dels estaments privilegiats.
Conflictes internacionals
Els conflictes amb països europeus amb una economia més potent (Anglaterra, Províncies Unides) van provocar la reducció de les exportacions peninsulars (la guerra tèxtil), així com la pèrdua de tropes reials en els nombrosos enfrontaments bèl·lics, cosa que va generar una crisi de morbiditat.
Factors demogràfics i climàtics
Tots aquests factors, units a la possibilitat que la població jove marxés cap a Amèrica, a l'impacte al Llevant de l'expulsió dels moriscos per part de Felip III (camperols en la seua gran majoria), a la incidència de la pesta atlàntica i a un greu cicle de males collites produït per una climatologia adversa, van desembocar en una crisi econòmica que tindria efectes adversos en l'estructura demogràfica, estancant la població en uns 7,5-8 milions de persones durant el període assenyalat.
La "triloxia del desastre"
Tot l'anterior es condensa en la anomenada "triloxia del desastre", idea que empren els historiadors quan volen facilitar la comprensió de les causes de les crisis de l'Antic Règim i que es redueix a les següents: pesta, males collites i guerres.
Diferències territorials
Cal establir, però, diferències entre els diferents comportaments demogràfics dels territoris peninsulars. Si bé l'interior castellà -fins aquell moment la zona més poblada- patí un decreixement i s'inicia un èxode de població cap a la perifèria, al litoral -exceptuant València, molt afectada per l'expulsió dels moriscos el 1609, i algunes ciutats molt afectades per les epidèmies de pesta, com Barcelona o Sevilla- la situació és ben diferent: comença el flux de camperols des de l'interior i arriben d'Amèrica dues espècies que es cultiven a la costa a poca altura i que produiran un alça demogràfica o, si més no, mitigaran els efectes de la crisi: el blat de moro i la patata.