Crisi i Substitució del Català: Història dels Segles XVI i XVII
El Segle XVI: Inicis de la Substitució Lingüística
L'entronització de la dinastia castellana i la unió definitiva amb Castella a finals del segle XVI van comportar una pertinent castellanització. A aquest procés s'hi va unir el paper de l'Església, que es decantava pel castellà com a llengua de predicació.
Tot i que el castellà només era conegut per una sèrie de lletraferits i intel·lectuals, ja que el poble només coneixia el català, el procés de substitució avançava.
La Influència del Segle d'Or Castellà
Els segles XVI i XVII coincideixen amb l'anomenat «Segle d'Or» de la literatura castellana. Aquest context va enlluernar els escriptors catalans, que van començar a considerar que la seva llengua no era apta ni per a la literatura ni per a la cultura, abandonant-la totalment en els gèneres cultes.
Bilingüisme Diglòssic i Ús Popular
Mentre que el català era desplaçat pel castellà en els gèneres cultes, la nostra llengua es va especialitzar en els gèneres populars i populistes. Es va generar una situació de bilingüisme diglòssic.
Pel que fa a l'ús de la llengua al segle XVI, les Illes i Catalunya eren pràcticament monolingües, ja que les classes populars no entenien el castellà. Però, malgrat això, el procés de substitució anava avançant.
La Guerra de les Germanies (Mallorca i València)
Durant el regnat de Carles I es va produir a Mallorca i a València la Guerra de les Germanies. Aquesta revolta va enfrontar la petita burgesia i els pagesos (els agermanats) contra la noblesa i l'aristocràcia.
La guerra va acabar amb la victòria dels darrers, els quals, a partir d'aquest moment, van adoptar la llengua castellana per diferenciar-se dels agermanats.
El Segle XVII: Conflictes i Prohibicions
Expulsió dels Moriscos (1609)
El 1609, Felip III va expulsar els moriscos, la qual cosa va comportar la pèrdua de la tercera part de la població del Regne de València, amb importants conseqüències econòmiques i polítiques.
La Guerra dels Segadors i la Prohibició del Català
A mitjan segle XVII, França i Espanya es van declarar la Guerra dels Trenta Anys, en què Catalunya va esdevenir camp de batalla.
Felip IV va ascendir al tron i, juntament amb el comte-duc d'Olivares, van convertir les terres catalanes en escenari d'operacions militars i hi van introduir un exèrcit de mercenaris.
Evidentment, el poble català s'hi va enfrontar, i això va culminar amb la Guerra dels Segadors, en què Catalunya fou derrotada. Després d'això, les terres catalanes foren cedides a la corona francesa i, immediatament, el català va ser prohibit a l'educació i en els usos oficials.