La Crisi d'Ultramar i les Conseqüències de la Guerra Hispano-Americana

La Crisi d'Ultramar:

1878: Reivindicacions cubanes:

• Mateixos drets polítics a les Corts
• Participació en el govern de l’illa
• Llibertat de comerç
• Abolició de l'esclavitud

1879: Intent d’insurrecció. 1891: Govern espanyol: increment d'aranzels per productes no procedents de la Península. 1894: El president dels EUA protesta pels aranzels que han de pagar per vendre productes a Cuba. Amenaça de tancar el mercat nord-americà als productes cubans. 1895: Aixecament generalitzat. Cánovas envia un exèrcit:

• Forta repressió i execucions
• Concentració de camperols en camps tancats i aïllats
• Gran mortalitat entre les tropes (falta d’entrenament i aprovisionament + malalties tropicals)

1896: Rebel·lió a les Filipines. 1897: Assassinat de Cánovas + fracàs de la repressió a Cuba. A Catalunya:

• Milers de catalans van fer negoci a Cuba «indians».
• Les exportacions catalanes es van beneficiar dels aranzels.
• Cuba era un mercat privilegiat per a la indústria tèxtil.
• Les classes benestants i les grans entitats econòmiques recolzen la política de guerra.
• Les classes populars s’oposen a la guerra i rebutgen les «quintes».
• Antimilitarisme: els republicans federals són els únics republicans que s’oposen a la guerra i defensen el dret a decidir dels cubans. Pi i Margall encapçala les crítiques.
• Els catalanistes defensen una autonomia per a l’illa, precedent per a les aspiracions nacionals.

La Guerra contra els EUA i la pèrdua de les últimes colònies

L’interès dels EUA per Cuba venia de lluny (ofertes de compra). 1898: EUA envia al port de l’Havana el cuirassat Maine i es produeix una explosió i s’acusa falsament als espanyols, per tant, campanya als EUA contra Espanya (opinió pública) i pretext per iniciar el conflicte: ultimàtum a Espanya.

Espanya nega cap implicació, rebutja l’ultimàtum i amenaça en declarar la guerra si l’illa és envaïda. Guerra hispano-americana: derrotes fulminants a Cuba i Filipines. Pau de París: Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines, que esdevenen protectorats dels EUA. Exèrcit espanyol humiliat i en condicions llastimoses. Molts espanyols evacuen l’illa i repatrien interessos. Espanya ven les illes Marianes i Carolines a Alemanya.

La Crisi del 98

Deute de guerra i, per tant, increment de la pressió fiscal. No es produeix cap crisi econòmica ni política important, però sí una crisi moral i ideològica: estat de desencís i frustració. «Nació moribunda» (premsa estrangera):

• Exèrcit ineficaç i obsolet
• Sistema corrupte / polítics incompetents
• Fi del mite de l’imperi espanyol

Consolidació del catalanisme i regeneracionisme: presenta una visió crítica de la història d’Espanya. Reclama la necessitat de «regenerar» la vida social i política:

• Millorar la situació al camp
• Elevar el nivell cultural i educatiu.

I del regeneracionisme surt la Generació del 98: Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Ramón del Valle-Inclán, Antonio Machado… Analitzen el «problema d’Espanya» i reclamen una regeneració moral, social i cultural. A Catalunya:

• Caiguda de les exportacions
• Repatriació de capitals
• Enfrontament amb el govern espanyol contra l’increment d’impostos per pagar els deutes de guerra.

1899: Els gremis de comerciants de Barcelona es neguen a pagar: tancament de caixes. La resposta repressiva del govern espanyol incrementa la indignació. Sectors importants de la burgesia orienten el seu suport cap al catalanisme: reivindicació d’autonomia.

Conclusió

El règim de la Restauració va intentar donar estabilitat al sistema polític per afavorir el desenvolupament del país. Es va fer a costa de falsejar la democràcia, mantenir els poderosos al poder i marginar la major part de la societat. El desastre del 98 fa evident la debilitat del sistema. El país va caure en una crisi moral i política, de la qual sorgí el regeneracionisme, una corrent que proposava una reforma profunda del sistema.