La Crisis Democràtica a Europa: L'Ascens del Feixisme i el Comunisme
La Crisis Democràtica a Europa
A principis del segle XX, Europa va experimentar una crisi democràtica degut a l'aparició de dos grups radicals: els de dretes, que eren nacionalistes, feixistes, antidemocràtics i conservadors, i els d'esquerres, que eren comunistes.
El Col·lapse de les Democràcies Post-Primera Guerra Mundial
Després de la Primera Guerra Mundial, es van establir règims democràtics en moltes parts d'Europa i es van ampliar els drets de vot. No obstant això, aquestes democràcies no van poder resoldre els problemes de la postguerra, perdent el suport de la població.
La població va buscar governs autoritaris, influenciada per l'establiment d'una dictadura comunista a Rússia i les nombroses vagues a l'Europa occidental.
La Crisi dels Anys 30 i l'Ascens del Feixisme
La crisi dels anys 30 va generar una profunda desconfiança en els governs, creant un caldo de cultiu per a les idees feixistes i nacionalistes, que apel·laven a les persones temeroses d'una revolució.
Els països amb democràcies consolidades van mantenir-les, tot i la presència d'elements feixistes dins dels seus partits. A la resta d'Europa, la crisi dels anys 30 va coincidir amb l'arribada al poder de Hitler i l'establiment del règim feixista.
Per al 1939, gairebé tota Europa estava controlada per dictadures.
Ideologia Feixista
Durant els anys 20 i 30, Europa va estar dominada per règims feixistes que defensaven la supremacia racial, rebutjaven el sistema parlamentari i el comunisme, eren ultranacionalistes i promovien la violència.
L'ideologia feixista es caracteritzava per un sistema totalitari que suprimia les llibertats individuals. Donava suport a un sistema dictatorial de partit únic i venerava als seus líders.
Els feixistes eren anticapitalistes i anticomunistes, tenien un nacionalisme agressiu, eren racistes, promovien el fanatisme, defensaven la violència contra les ideologies polítiques oposades, es mobilitzaven en massa i exaltaven els principis masculins.
Bases Socials del Feixisme
Malgrat la seva retòrica, el feixisme no tenia el suport popular unànime. Inicialment, va atreure seguidors entre sectors socials desarrelats, que no podien adaptar-se al nivell de vida de la postguerra.
També va captar joves atrets per la guerra, així com membres de la classe mitjana i obrera que estaven en crisi econòmica y se sentien atrets per les promeses feixistes.