Criteris de veritat i actituds filosòfiques davant la veritat

Criteris de veritat: v.com a correspondencia:una afirmació és veritable quan el que diu es correspon amb la realitat./Criteri de evidència:dubte metòdic (posar en qüestió el que no està segur) el criteri de v com a evidència afirma que alguna cosa és veritable quan resulta absolutament impossible de dubtar/C.v.coherència:una afirmació és veritable quan no és contradictòria i quan encaixa amb altres veritats.V.pragmàtica:te en compte les conseqüències pràctiques que es deriven del fet d'acceptar una afirmació com a certa/V.com a consens:el que considerem veritable, és el producte d'un acord obtingut després d'un procés de diàleg.

Actituds filosòfiques davant la veritat: dogmatisme:és possible conèixer la veritat amb total seguretat /Escepticisme:posició filosòfica que nega la possibilitat de conèixer la veritat./Relativisme:no existeix cap veritat universal i absoluta (protàgores)/Subjectivisme:afirma tot el que a una persona li sembla veritat o fals, depen únicament de factors individuals.

Totes les opinions són vàlides?el marc del que podem acceptar moralment queda definit pel respecte als drets humans.

Perspectivisme:la veritat només es pot copsar des d'un punt de vista determinat.Prejudicis:orienten la nostra manera d'entendre una obra.

Coneixement en la Grècia antiga: gnoseologia:branca de la filosofia que es planteja preguntes sobre el coneixement.Plató:distingueix entre l'opinió i el saber veritable.El saber veritableés caracteritzat pel fet de ser una opinió veritable, que som capaços de justificar adequadament. Plató anomenava reminiscència:procés mitjançant el qual podem copsar les idees amb l'ajuda del diàleg filosòfic.Aristòtil:el coneixement veritablement valuós consisteix a conèixer allò universal i no allò particular. El coneixement és possible gràcies a un procés d'abstracció que extreu l'essència comuna als individus, prescindint de les seves característiques particulars.

El coneixement en la filosofia moderna: Ciència i filosofia:problema: origen, validesa, límits grans corrents de la gnoseologia moderna: racionalisme (corrent filosòfic segons el qual la raó ha de ser el punt de partida per assolir coneixements segurs) (Descartes, Leibniz, Spinoza) inspirat en les matemàtiques i la deducció empirisme:experiència (Hobbes, Locke, Berkeley, Hume) inducció.

Kant:l'experiència ens proporciona el contingut o matèria dels coneixements, però la nostra raó és la que organitza aquests coneixements donant-los forma. 3 facultats:sentits, enteniment i raó. Per Kant és el subjecte qui introdueix l'espai i el temps en les percepcions sensibles. L'enteniment posseeix una sèrie d'elements a priori anomenats categories que serveixen per donar forma a les dades sensibles. Metafísica no ciència perquè no podem tenir experiència de cap dels seus tres objectes: Déu, ànima i món, les essències humanes no poden conèixer res que vagi més enllà de l'experiència.

Marx:l'essència de l'ésser humà s'expressa en la realització d'un treball cert que permet transformar les relacions que ens envolten, col·laborant amb els altres. L'alienació dels obrers es podia mantenir mitjançant el domini de la ideologia, la ideologia és una visió distorsionada del món per justificar el domini dels poderosos.Nietzsche:importància de la vida, entesa com una experiència individual plena d'intensitat i plenitud, contra la filosofia occidental (per negar-se a reconèixer la importància de la vida humana)