Criteris de Veritat: Correspondència, Coherència i Més

Criteris de Veritat

El criteri de veritat ens permet determinar, mitjançant un procediment o un valor, la veracitat d'un enunciat. Podem distingir diferents criteris:

Correspondència entre realitat i pensament

Si el que pensem es correspon amb la comprovació empírica de la realitat, llavors ha de ser cert.

• Aristòtil enumera els elements essencials en l'acte de conèixer: el subjecte, l'objecte i, finalment, la seva representació.
• Tomàs d'Aquino diu que la veritat es deriva d'una relació de correspondència entre l'objecte i la seva representació.
• Ludwig Wittgenstein posa en relleu la importància del llenguatge. Cal comprovar sempre la relació entre el que diem i el que és la realitat objectiva.

Coherència lògica

Entre dos enunciats que formen part d'un mateix sistema no hi ha contradicció possible, perquè es deriven d'axiomes establerts prèviament. Es tracta d'un criteri logicomatemàtic.

• Friedrich Hegel defensa que una proposició s'ajusta a la veritat sempre que és coherent amb tot el conjunt de coneixements previs.

Autoritat

Una afirmació és certa perquè ens refiem dels coneixements i el criteri d'aquí l'ha manifestada.

• Hans-Georg Gadamer distingeix entre l'autoritat inherent, que reconeix el valor del coneixement d'una personalitat en concret, i l'exercici de poder, que només busca l'obediència, exercit per un individu associat a una entitat o a una institució.

Tradició

Allò que una comunitat ha acceptat com a cert des de fa molts anys ho ha de ser necessàriament.

• Friedrich Nietzsche discuteix el criteri de tradició, d'arrels platòniques i cristianes. Argumenta que el coneixement que és vàlid per la tradició és una simple generalització que es manté immutable i no té en compte les singularitats d'una realitat que es troba en canvi constant.

Utilitat

Si l'afirmació és útil i ens permet investigar millor la realitat, llavors és certa.

• William James considera que els enunciats que són veritat han de ser útils a l'hora de resoldre problemes de l'ésser humà.

Evidència

És allò que és indiscutible i que la intuïció percep com a cert és una evidència. Cal demostrar-ho racionalment, però es tracta del criteri més bàsic.

• René Descartes diu que no hi ha gairebé res del que no podem dubtar, ni tan sols de les evidències. Tota l'experiència és subjectiva i tendeix a confondre certesa amb veritat.