Crítica d'Aristòtil a la Teoria de les Idees de Plató
Crítica a la Teoria de les Idees
Sòcrates busca l’essència dels valors morals i Plató la idea universal de cada objecte. Aristòtil comparteix aquesta visió; és a dir, creu que només hi ha coneixement dels universals.
- Però creu que Plató converteix les essències de Sòcrates en substàncies. Això ho fa quan busca la idea universal i la separa. Per tant, per a Aristòtil, l'única realitat de les idees és ser pensades.
- Aristòtil creu que Plató magnifica el problema de l'explicació del cosmos, ja que per fer-ho, ha d'emprar el món sensible, el de les idees i, a més, la relació entre ells. Crítica al dualisme antropològic.
- Segons Aristòtil, hi ha d'haver idees de coses que són substàncies; per tant, hi ha infinites idees.
- Plató explica la relació entre els dos mons per mimesis i méthexis, però no explica ni com, ni en quin grau, etc. Per tant, segons Aristòtil, quan Plató explica el cosmos així, l'únic que fa és explicar-lo mitjançant metàfores, ja que, altrament, no té sentit.
- Les idees són una causa motriu i productiva de les coses; és a dir, si les coses es mouen és perquè les seves idees també hi influeixen. Plató no sabia com explicar aquest moviment i afegeix el Demiürg. De manera que segueix sumant incògnites a les teories.
- Plató afirma que si dues coses s'assemblen és perquè venen de la mateixa idea. Però a qui s'assembla aquesta idea? És a dir, necessitaríem infinites idees per explicar la semblança (argument del tercer home).
- Plató matematitza cada vegada més les seves teories i acaben sent massa complexes. A més, els problemes de la Teoria de les Idees no són problemes matemàtics.
Però, malgrat les crítiques, Aristòtil manté, epistemològicament parlant, allò fonamental de Plató. És a dir, igualment creu que només són objectes de ciència els éssers universals (essències) i no els éssers particulars que estan en constant canvi.
- Substància: allò que té existència en si mateixa. Les podem conèixer observant els particulars i realitzant un procés d'abstracció.
Una taula és substància, el color blanc no. Per a Plató, però, les substàncies són les idees.