La crítica de Hume al món extern: Fenomenisme i escepticisme
Crítica al concepte de "món extern"
Hume no accepta la idea de causa, ja que podem passar d'una impressió a una altra, però no podem anar des de les impressions a una suposada causa o origen d'aquestes. Només coneixem impressions, però no sabem —ni podem saber— d'on han sortit; per tant, no podem afirmar si realment existeix una realitat diferent de les nostres impressions i idees.
Fenomenisme i escepticisme: Els pilars de Hume
Els principis de la teoria del coneixement de Hume porten necessàriament al fenomenisme i a l'escepticisme. Hume creu que les impressions són el punt de partida absolut del coneixement; més enllà d'elles, no es pot anar. Només coneixem fenòmens. Tota la realitat es limita a la percepció, i no és possible trobar un fonament real de la connexió entre percepcions.
El significat de fenomen
No és legítim anar més enllà del fenomen, entenent la paraula en el seu sentit etimològic grec de fainomenon: "el que apareix", "el que es mostra".
Conseqüències de l'escepticisme
El fenomenisme duu aparellat l'escepticisme. No podem estar mai absolutament segurs de les nostres impressions perquè el contrari d'una matter of fact (qüestió de fet) sempre és possible. D'aquí que calgui una actitud de tolerància social i política: hem d'acceptar que el nostre coneixement del món sempre és limitat.
La creença i el principi de causalitat
No hi ha principis indubtables, sinó creences. La creença és un sentiment provocat per la conjunció d'una sèrie de fets que estem acostumats a veure l'un darrere l'altre. La imaginació, per la inèrcia del costum, avança esdeveniments. Tanmateix, res no prova que l'experiència de demà confirmarà l'experiència d'avui.
El principi de causalitat queda reduït a una successió d'impressions que formen un hàbit en l'ésser humà, fet que ens fa suposar que hi ha influència d'una cosa sobre l'altra.
La ciència davant la crítica de Hume
A partir d'aquí, sorgeix un problema: si la ciència no pot usar el concepte de "causalitat" i, a més, el mètode inductiu resulta invàlid, sembla que la ciència queda desautoritzada per formular lleis necessàries i universals.
Precisament per això, Hume va ser molt discutit a la seva època. En canvi, va recuperar influència al segle XX entre els qui defensen que tota activitat científica ha de ser "escepticisme organitzat". De fet, la idea d'una ciència només escèptica és ingènua; la ciència té tant de crítica com de construcció, i oblidar que la seva validació és funcional pot provocar greus dificultats conceptuals.