Crítica de Kant a l'Ètica Material i Comparativa Hume-Kant

Fonaments de l'Ètica Kantiana

5. Per què Kant critica les ètiques materials?

La crítica de Kant es basa en el fet que les ètiques materials (teleològiques i heterònomes) són dependents d'un fi extern. El fet que siguin teleològiques fa que siguin heterònomes.

Conceptes clau de les ètiques materials

• Teleològica: Proposa una finalitat (un fi, un bé suprem) per a la vida humana.
• Heterònoma: La raó no es dona la llei a si mateixa, sinó que depèn d’un criteri extern (el fi proposat).

La proposta ètica de Kant

Kant proposa que l’ètica ha de ser formal, a priori (no basada en l’experiència), deontològica (basada en el compliment del deure) i no ha de basar-se en aconseguir un fi. Ha de poder deduir-se a priori i, d’aquesta manera, serà universal i necessària.

Aquesta ètica ens ha d’ajudar a determinar els nostres deures, no pas a ser feliços. Ha de ser una moral autònoma, sense recórrer a res més.

6. Què vol dir “actuar per deure”?

Actuar per deure implica actuar amb bona voluntat, anant més enllà d'actuar només conforme al deure. Significa que una persona actuï bé per si mateixa, no per la por al càstig o per interès, sinó pel simple fet de fer el bé. És fer el que s’ha de fer, no perquè s’ha d’obeir una norma externa, sinó perquè està bé fer-ho per voluntat pròpia.

El concepte de deure és una obligació expressada en imperatiu, que es divideix en dos tipus:

• Imperatius Hipotètics: Fer una cosa per a aconseguir-ne una altra (condicionals). Estan basats en l’experiència.
• Imperatius Categòrics: Expressen la llei moral universal. Et diuen com ha de ser el teu judici moral i, per tant, com has d'actuar, sense condicions ni finalitats externes.

Comparativa Filosòfica: Hume vs. Kant

1. Concepció del coneixement

• Punt en comú: Tant per a Kant com per a Hume, la metafísica tradicional no pot ser considerada una ciència.
• Hume (Empirisme): El coneixement de la realitat es redueix exclusivament a les nostres percepcions sensibles (impressions i idees).
• Kant (Idealisme Transcendental): Tot coneixement comença amb l’experiència, però no tot el coneixement prové de l’experiència. Només és possible el coneixement del fenomen (la realitat tal com se'ns apareix) i no és possible el coneixement del noümen (la realitat en si mateixa).

2. Tipus de judicis

• Hume: Distingeix dos tipus de judicis:
  • Relació d’idees (Analítics): No aporten coneixement nou; són explicatius.
  • Qüestions de fet (Sintètics): Aporten coneixement nou, però depenen de l'experiència.

  Conclusió de Hume: La ciència (matemàtiques a part) és només sintètica i a posteriori.

• Kant: A banda dels judicis de Hume, n'afegeix la distinció modal:
  • A priori: Universals i necessaris, no depenen de l’experiència.
  • A posteriori: Provenen de l'experiència, són particulars i subjectius.

  Conclusió de Kant: La ciència es basa en la possibilitat dels judicis sintètics a priori (que aporten coneixement nou i són universals).

3. Concepció de la Moral i l'Ètica

4. Nocions del Jo, Món i Déu (Metafísica)

• Hume:

  El Jo, el Món i Déu són substàncies de les quals no tenim cap percepció sensible (impressió). Per tant, no podem afirmar la seva existència ni obtenir-ne coneixement científic. Són conceptes metafísics sense fonament empíric.

• Kant:

  Aquestes nocions (Idees de la Raó) són indemostrables teòricament (no són fenòmens), però són necessàries com a postulats de la raó pràctica per fer possible la moral:

  1. Llibertat: Necessària per poder actuar per deure.
  2. Immortalitat de l’ànima: Necessària per assolir la Santedat (el bé suprem).
  3. Existència de Déu: Necessària per garantir la unió final entre virtut i felicitat.

  Kant no nega l'existència de Déu, sinó que la considera una veritat de fe necessària per a la moralitat.