Crítica de la Metafísica: Kant, Límits de la Raó i Fonaments de la Moral
Crítica transcendental de la metafísica
1. Sentit de la crítica
Kant exposa els límits de la raó tècnica: si aquests es traspassen, es produeix error (paralogismes, antinòmies i arguments falsos sobre Déu).
- La pràctica de conèixer realitats suprasensibles amb les mateixes ferramentes (estètica, analítica i dialèctica) amb què coneixem el món empíric.
- Si existeixen realitats diferents d'aquesta, no podem pensar-les com a coneixement teòric.
2. Dos tipus de realitats
- Noümens: només poden ser pensats. No són coneguts pels sentits ni per l'enteniment, sinó que són objectes en si mateixos.
- Fenòmens: són coneguts per l'experiència humana. Es produeixen per l'experiència sensible i són aplicables les intuïcions pures i les categories a les aparences de les coses.
Aquesta distinció és indispensable: si només existissin fenòmens, serien una mena de no-res.
- Sensibilitat i enteniment: coneixem els objectes tal com ens afecten, no tal com són en si.
- Noümens: no es poden conèixer, però sí pensar; cal evitar pensar-los com a objectes de coneixement.
- Són qüestions de caràcter moral (pràctic) que no pertanyen a l'àmbit del coneixement teòric.
- Les idees que fonamenten la metafísica són Déu, la immortalitat de l'ànima i la llibertat.
- Fonaments de la metafísica: l'acte de conèixer pertany al món dels fenòmens; l'objecte pertany a l'àmbit dels noümens, i aquests últims tenen sentit des de la perspectiva pràctica.
3. Sentit positiu de la crítica
- La metafísica pretén conèixer la realitat noumènica a través de la dialèctica transcendental.
- Kant conclou que aquest fet la inhabilita per ser ciència, perquè incorre en la il·lusió transcendental, paralogismes, antinòmies i arguments fal·sos.
- La metafísica queda desplaçada de l'àmbit del coneixement teòric específic, cosa que possibilita que s'estableixi en el camp de la raó pràctica.
- Advertir als científics que han tractat de posar en dubte qüestions morals.
- Demostrar que els objectes poden i han de ser tractats des de la raó pràctica.
- Kant considera que en l'ésser humà existeix la consciència moral, fonamentada en la raó pràctica: el conjunt de principis racionals que orienten la nostra conducta i acció pràctica.
- Raó pura: àmbit teòric, s'aplica a la ciència.
- Àmbit de l'acció: s'aplica a la moral.
- Accions: són aquelles que fem o desitgem fer, sí, però cal tenir en compte que podem acabar fent actes sense voler.
- Allò que desitgem fer (la nostra voluntat, bona o dolenta) s'expressa en imperatius: categòrics (ordre incondicionada) o hipotètics (ordre condicionada).
- Actuar respecte a la llei moral significa obrar d'acord amb ella, més enllà dels interessos personals.
4. Tipus de voluntat
- Autònoma: es dona a si mateixa la llei; és, per tant, lliure.
- Heterònoma: rep la llei de fora.
Kant considera que el fonament de la metafísica resideix en la llibertat.
- Déu: és un món fenomènic a través dels sentits i un món noumènic a través de la consciència moral. És, i ha de ser, més enllà del sentit, però sense fonamentar la consciència moral.
- Ànima immortal: voluntat lliure (lligada al temps i a les condicions fenomèniques). Si és immortal, té sentit donar la vida per un amic.