Crítica de Nietzsche a la Cultura Occidental: Apol·lini vs. Dionisíac
Crítica a la Cultura Occidental
La cultura occidental, incloent-hi la filosofia, la moral i la religió, és símptoma d'una decadència. Aquesta decadència es produeix perquè s'oposa als instints i a la vida, valorant exclusivament la racionalitat.
Crítica a la Filosofia
L'origen d'aquesta cultura es troba en el món grec, on es manifesten dos valors principals:
1. El valor de la Raó (Esperit Apol·lini)
- Representat per Apol·lo: Déu de la racionalitat, l'ordre, la mesura, el seny i la serenitat.
- S'expressa en la pintura i l'escultura.
- No expressa la barreja d'apassionament i terror de la vida.
2. El valor de la Vida (Esperit Dionisíac)
- S'expressa en la música, la dansa i el teatre.
- Representat per Dionís: Déu de la vitalitat, el vi, la festa, el joc, la nit, el desordre, la rauxa i el plaer.
- La vida és apassionant i terrorífica alhora, una barreja de bons i mals moments.
Els grecs van ser una gran cultura perquè van saber mantenir en equilibri/harmonia els dos valors (Apol·lini i Dionisíac).
L'Error de la Cultura Occidental
L'error occidental es remunta a:
- Sòcrates: El "gran corruptor", que defensa la racionalitat per sobre de la vida ("Intel·lectualisme moral").
- Plató: Crea el "Món de les idees", desvaloritzant el món real.
Això ha provocat el menyspreu de l'esperit dionísic i la sobrevaloració de l'esperit apol·lini (s'ha trencat l'equilibri). La filosofia tradicional considera l'ésser com quelcom fix i estàtic, però el que realment existeix és l'esdevenir, el canvi. ("Heràclit, l'únic filòsof que no ha falsejat la realitat").
Crítica a la Religió
Les religions neixen de la por, l'angoixa, les necessitats humanes i la debilitat. Són considerades decadents i sense veritat. La crítica se centra en la religió pròpia d'Europa: el Cristianisme.
El Cristianisme com a Religió Anti-Dionisíaca
Segons Nietzsche, el cristianisme és la religió anti-dionisíaca per excel·lència. Fomenta valors mesquins, propis dels dèbils:
- El sacrifici.
- L'obediència.
- La humilitat.
- La pietat.
- La resignació.
- La castedat.
- La compassió.
El cristianisme s'ha inventat el concepte de pecat, que perverteix la vida, la natura i la humanitat. No obstant això, és una crítica al cristianisme com a institució, no a Crist, la seva figura és "respectada". Avui en dia és immoral ser cristià; el veritable cristianisme va morir a la creu.