La Crítica de Nietzsche a la Cultura Occidental i la Genealogia de la Moral
Valoració de Nietzsche de l'esperit occidental
Nietzsche és el gran descodificador del món occidental. Ens introdueix en la sospita que el camí que l'home occidental ha vingut recorrent fins ara, i que ha estat caracteritzat per l'herència de l'antiguitat i dos mil anys de cristianisme, no ha estat més que un camí errat que ha acabat per extraviar l'home. És per això que cal tornar enrere i renunciar a tot el que fins ara s'ha considerat sant, bo i vertader:
- Art
- Religió
- Filosofia
- Ciència
- Moral
És a dir, a tot allò que ha constituït fins ara l'esperit i la cultura occidentals. El diagnòstic: Occident està malalt de nihilisme. Tots els valors creats per la cultura occidental no són més que falsos valors, d'una pura i simple voluntat de no-res. Per a Nietzsche, la mateixa dinàmica històrica d'Occident duu aquesta cultura a la seva autoaniquilació, al nihilisme, com a conseqüència de la interpretació que en ella s'ha fet fins ara del valor de la vida i de l'existència. Una fi que, segons Nietzsche, ja s'anuncia en el pessimisme, en la decadència i l'esgotament presents arreu.
Nietzsche, la Raó i els Sentits: Sòcrates i Plató
La Raó i la decadència occidental
La història de la decadència d'Occident va començar amb Sòcrates. Ell fou el culpable, segons Nietzsche, que la raó acabés triomfant contra els instints i contra la vida. Sòcrates va implantar de manera permanent contra els apetits obscurs una llum diürna, la llum de la raó. I establí com a inqüestionable la fatídica equació:
Raó = Virtut = Felicitat
A partir d'ara, cal ser intel·ligents, clars, lúcids a qualsevol preu; tota concessió als instints, al que és inconscient, condueix cap a baix. Amb Sòcrates comença per a Occident la seva època il·lustrada, l'època de la raó i de l'home teòric. Plató, el seu deixeble, és qui construeix a aquest nou home teòric el seu regne: el món de les Idees, l'únic món vertader, separat del món aparent dels sentits. I tot plegat perquè l'home acaba perdent la seguretat dels instints. El fanatisme de la racionalitat que apareix amb Sòcrates és el que acabarà per donar lloc a aquesta «ciència de l'embalsamament» que duu el nom de filosofia.
El paper dels Sentits
Tots els conceptes de la tradició filosòfica (jo, substància, causa, ésser) són ficcions buides, procedents d'una desestimació del valor dels sentits i una sobreestimació de la raó. Cal acceptar el testimoni dels sentits, només ells ens mostren que el real esdevé i que no hi ha res al dessota de les aparences.
La filosofia occidental com a decadència
Per a Nietzsche, en el filòsof res és impersonal; tota la veritat filosòfica no fa sinó revelar un instint, un temor o un desig inconfessat. La filosofia occidental ha propagat l'esperit de decadència, l'odi a la vida i al món, el temor a l'instint. És per això que afirma que tot el que els filòsofs han manipulat són mòmies conceptuals. El suprem error de la metafísica és haver admès un món veritable enfront d'un món aparent, quan només aquest últim és el real. La història de la filosofia pot ser considerada com una història de l'alliberament fantasma del món veritable. Nietzsche defineix la filosofia com la recerca de tot el problemàtic i estrany en l'existir, de tot el proscrit fins ara per la moral.
L'Objectiu i el Mètode de la Genealogia de la Moral
La crítica a la moral i la voluntat
La investigació pretén fer una crítica de la moral. El mètode que empra és la genealogia. Es tracta de descobrir quin tipus de voluntat hi ha darrere, ja que així serà la moral:
- Si la voluntat originària és activa i creadora, tindrem una moral ascendent.
- Si és reactiva i negativa, una moral decadent.
La necessitat de qüestionar els valors
Cal posar alguna vegada en entredit el valor mateix d'aquests valors. Cal sotmetre quelcom tan important com és la manera com nosaltres valorem a l'anàlisi més rigorosa. Perquè, i si la moral fos justament la culpable del fet que mai es pogués atènyer una plena realització del tipus home?
El mètode etimològic-genealògic-psicològic
El mètode és genealògic o, precisant més, etimològic-genealògic-psicològic. Només a partir de la investigació de l'origen històric, lingüístic i psicològic dels conceptes morals es podrà respondre a la pregunta sobre el valor d'aquests conceptes, els conceptes del bo i del dolent.
L'Origen dels Conceptes Morals: Bo/Dolent i Bo/Malvat
Bo i Dolent: L'origen estamental
A partir de la investigació etimològica, Nietzsche fa veure que «bo» va significar originàriament allò noble i aristocràtic, contraposat a «dolent» en el sentit no moral de simple, vulgar, plebeu. Aquestes dues denominacions foren creades pels nobles i poderosos, pels homes de posició superior, que sentint-se i valorant-se a si mateixos i el seu obrar com a bons (és a dir, com a quelcom de primer rang), en contraposició a tot allò vulgar i plebeu, tot el qual fou qualificat de dolent.
Bo i Malvat: La transmutació judeocristiana
Aquesta nova contraposició s'enfronta amb l'anterior i la desplaça. L'origen històric, judeocristià, cal buscar-lo en el moment en què els que eren considerats dolents es rebel·len, titllen els bons de malvats i en contraposició s'anomenen a si mateixos bons. De manera que en l'àmbit dels valors s'ha acabat produint:
- Una transmutació: Bo/Dolent (sentit purament estamental) es converteix en la contraposició moral Bo/Malvat.
- Una inversió: El que abans era bo passa a ser malvat i el que abans era dolent passa a ser bo.
Diferències entre la Moral de Senyors i la Moral d'Esclaus
Nietzsche distingeix dues maneres contraposades de valorar que donen lloc a la moral de senyors, contraposada a la moral d'esclaus:
- La moral de senyors neix d'un dir «sí» a si mateix, mentre que la moral d'esclaus comença dient «no» (és reactiva).
- La moral de senyors és de jerarquia i distàncies, contraposada a la moral d'esclaus, basada en l'anivellament i en la promoció de la igualtat entre tots els homes.
- La moral de senyors se centra en el cos i en la força física, contraposada a la moral d'esclaus, que inventa l'esperit i la virtut.
- La moral de senyors és activa, creadora i ascendent, contraposada a la moral d'esclaus, que és reactiva, anihiladora i decadent.