Cròniques Catalanes i la Poesia Trobadoresca: Una Visió Històrica

Característiques de les Cròniques

• El fervor monàrquic i patriòtic envers la corona catalanoaragonesa.
• La seva internacionalitat política, justificant les decisions dels reis catalans.
• La voluntat didàctica de deixar constància dels fets i servir d’exemple.
• Ser el retrat d’un moment històric.
• Els trets d’oralitat i la utilització d’un llenguatge viu i directe.

Cròniques i Èpica

Les nacions solien tenir una èpica, la narració dels seus fets històrics i gloriosos a través d’herois emblemàtics, reals o imaginaris. Quan la corona d’Aragó es va expandir per la Mediterrània (segles XIII-XIV), hi va haver un moment d’eufòria en tots els àmbits, i la literatura va celebrar les gestes heroiques del moment. No es conserven textos èpics en vers en català (cançons de gesta), però van existir i es van perdre, ja que de tant en tant han anat apareixent fragments prosificats (les «quatre grans cròniques»).

Els textos més propers a l’èpica catalana són aquestes cròniques, textos històrics en prosa que reflecteixen el moment d’esplendor de la corona catalanoaragonesa.

Autors de les Cròniques

• Jaume I
• Bernat Desclot
• Ramon Muntaner
• Pere el Cerimoniós

Ramon Llull: Un Cas Únic

Ramon Llull és un cas únic en les literatures romàniques per les següents raons:

• Fou el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics. Volia arribar a un públic ampli.
• Fou un creador de llenguatge; va fixar el model i els pròxims autors el van prendre com a referent.
• Fou un escriptor polític i influent per la magnitud i la importància de la seva obra (280 llibres) que tracten sobre temes teològics, didàctics o morals.

Cal relacionar Llull amb el teocentrisme i la voluntat didàctica i moralitzadora.

Vida i Obres Principals de Ramon Llull

Ramon Llull era fill d’una família noble. Va néixer a Mallorca (1232-1316). Es casà amb Blanca Picany, amb qui tingué dos fills. Va viure a la cort fins als 31 anys. Es diu que la figura de Jesucrist crucificat se li va aparèixer unes 5 vegades, fet que va fer que canviés de vida totalment. Va dedicar la seva vida a convèncer els «infidels» (musulmans sobretot) de l’existència de Déu cristià.

Va viatjar per la Mediterrània (aprengué àrab) per dur a terme la tasca evangelitzadora. Buscà suport econòmic i l’aprovació de reis europeus i papes. Conegué el fracàs sovint i va ser empresonat.

Objectius de Llull

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Fundar escoles i monestirs per estudiar teologia i llengües.
• Escriure llibres per demostrar que la religió cristiana era la veritable.

L’Amor Cortès

L’amor cortès és una filosofia de l’amor (segle XI) que vol dir «amor pur» i s’expressa d’una manera cortesa i cavalleresca.

Esquemes de l’Amor Cortès

• Idealització de la dama: El trobador canta a una dama idealitzada, és a dir, una dona que és noble, està casada i té les millors qualitats (jove, bella, gentil, virtuosa...). Se l’anomena amb un pseudònim o una senyal per a que ningú més sàpiga que la poesia es dirigeix cap a ella.
• Personatges: És un amor adúlter perquè la dona està casada. Els personatges del triangle amorós són:
  • Hom (el trobador)
  • Domna o midons (dama idealitzada)
  • Gilós (marit enganyat)
  • Lausengiers (espies que informen al marit)
• Actitud de vassallatge: L’actitud que mostra el trobador és de súplica i voluntat de servei per la dama, i està disposat a fer el que calgui per aconseguir la seva estimada.
• Sofriment: L’objecte d’amor pot causar-li sofriment si l’amor no és correspost (pot arribar a causar-li la mort) o, si ho és, el pot dur a la joia més completa.

Els Gèneres Trobadorescos

L’amor cortès normalment s’expressa amb la cançó, però també pot fer-ho amb:

• Sirventès: Poema de caire moralitzador. Podia ser d’atac personal o d’atac o defensa d’un país o política.
• Plany: Lament per la mort d’un personatge.
• Debat poètic: Discussió entre dos trobadors.
• Pastorel·la: Diàleg amorós entre un trobador i una pastora.
• Alba: Narració de la separació de dos amants a l’alba, després d’haver passat junts la nit.
• Viadera: Gènere que s’inspira en la cançó popular paral·lelística.

Els Trobador

En la poesia trobadoresca trobem les primeres mostres d’expressió literària en llengua romànica. Va sorgir al sud de França a finals del segle XI, i fins al segle XIII va ser conreada per autors de diferents procedències.

La Poesia Trobadoresca

• Es tracta d’una poesia lírica (cantada, acompanyada de música).
• Era profana (no religiosa).
• Expressava temes universals (amor, lament fúnebre...).
• Era culta.
• S’escrivia en una llengua artificial, el provençal, que era un dialecte de l’occità.

Un trobador és un poeta de la cort que componia i cantava les seves poesies cultes en provençal pel públic refinat i culte de la cort.

Un joglar era qui cantava o recitava poesia popular en la seva llengua o interpretava composicions d’un trobador.