Cròniques Medievals i Varietats del Català: Guia Essencial
Les Cròniques Reials Catalanes
Les cròniques medievals catalanes són documents històrics de gran valor, que ofereixen una visió única de la societat, la política i la cultura de l'època. Cadascuna presenta característiques estilístiques i temàtiques pròpies:
Crònica de Jaume I: Llibre dels Fets
- El to autobiogràfic li atorga un realisme notable i proporciona intimisme a la narració, amb detalls de la vida quotidiana.
- Presenta una forta bel·licositat i heroisme èpic.
- Marcada pel providencialisme.
- Estil viu, espontani i poc acurat.
Crònica de Bernat Desclot: Llibre del Rei Pere
- Destaca pel seu rigor històric.
- Estil més culte i acurat.
- Descripcions detallades i sovint reeixides.
- Reflecteix un esperit cavalleresc i l'heroisme.
Crònica de Ramon Muntaner: La Gran Crònica
- Fort patriotisme i entusiasme per la monarquia i la llengua catalana.
- Exalta la unitat dels territoris catalans.
- Presenta providencialisme i una certa exageració.
- Escrita per ser escoltada, té molt present el lector.
- Finalitat didàctica.
- Estil directe i acolorit.
Crònica de Pere el Cerimoniós: Autobiografia Reial
- Caràcter autobiogràfic.
- Mostra parcialitat i, de vegades, cinisme.
- Hi abunden els episodis que mostren la crueltat i sang freda reial a l'hora de fer justícia.
- Prosa correcta i acurada, no tan viva i pintoresca com les anteriors.
Varietats Lingüístiques del Català
Tipus de Dialectes del Català
- Dialectes geogràfics: la geografia o lloc de procedència dels parlants.
- Dialectes socials: l'extracció social dels parlants. També coneguts com a variants socials o diastràtiques, o sociolectes.
- Dialectes temporals: en relació a l'edat dels parlants o a l'estat de la llengua en un moment determinat de la seva història.
La Varietat Estàndard del Català
- L'estàndard és la llengua comuna, general i supradialectal que serveix de model de referència per a tota la comunitat lingüística.
- És una varietat neutra, que no és pròpia de cap grup específic, i actua com a anivelladora de la variació lingüística.
- L'estàndard va lligat a textos de temàtica especialitzada, de canal escrit o oral no espontani, d'intenció objectiva i de caràcter formal.
Gèneres i Recursos Literaris Medievals
Durant l'Edat Mitjana, els temes literaris principals foren: Déu (la religió) i el Rei (la nació). Tota la literatura tenia la intenció de donar pautes cíviques i religioses de conducta moral. La conversió al cristianisme de musulmans i jueus, el control ideològic dels cristians, la lluita contra l'heretgia, l'adhesió als grans senyors, el rei i el desvetllament de la consciència nacional són les causes que motiven aquesta literatura que respon a una societat profundament teocèntrica.
La prosa medieval té la finalitat de moralitzar, a partir dels valors cristians més ortodoxos. Per assolir aquest objectiu, feien servir diferents gèneres didàctics.