Cròniques i prosa medieval catalana: Jaume I, Llull i Muntaner
4 grans cròniques — Característiques
| 4 grans cròniques Característiques |
| ||||
| Obres | Segle i regnat | Fets històrics | Narrador | Estil | Elements diferencials |
| La Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets | XIII - Jaume I | Biografia; conquestes de Mallorca, València i Múrcia. | Primera persona; ús del plural majestuà («nos»). | Llenguatge viu i popular. | Primera obra narrativa de temàtica històrica. Dictada. |
| La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere | XII-XIII - Pere II i predecessors | Conquesta de Sicília i enfrontaments amb França. | Bernat Desclot acompanyant i descrivint els fets. | Diàlegs expressius i estil sobri; influència cavalleresca (Curial e Güelfa). | Molt acurada històricament: consulta d'arxius reials i inclusió d'algunes fonts llegendàries. |
| La Crònica de Ramon Muntaner | XIII-XIV - Jaume I fins Alfons III | Relats sobre Alfons el Franc; expedició de la Companyia Catalana a Orient. | Muntaner narra a partir de la seva pròpia experiència. | Estil directe i col·loquial; ús de dites populars, refranys i proverbis. | Crònica amb valor oriental; inspiració per a altres autors. |
| La Crònica de Pere el Cerimoniós | XIV - Pere III i Alfons el Benigne | Regnat de Pere el Cerimoniós (III), amb omissions dels seus últims anys. | Escrita en forma autobiogràfica; adopta el plural majestuà. Redactada per funcionaris de la cort. | Estil desigual. | Valor literari i històric; obra extensa; valor psicològic: records i reflexions personals del rei. |
Inici: el tapís de la Creació
El tapís de la Creació es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona, del segle XI o principis del XII. És la peça més important de l'art tèxtil romànic.
Una societat vertebrada pel cristianisme
En l'edat mitjana el cristianisme era molt present; la religió vertebrava l'ordre social i polític. El cristianisme coexistia al Mediterrani amb l'islam i el judaisme i sovint es confrontaven, com en la conquesta àrab de la Península i la posterior reconquesta pels cristians (s. VIII-XV). Ramon Llull intentava mostrar la superioritat de la fe cristiana.
La prosa filosòfica i moral
El català començava a ser més utilitzat en lloc de l'occità en la poesia lírica. L'èxit de gèneres doctrinals es deu al context històric: la necessitat de crear obres que establissin, divulgessin i infonguessin la doctrina cristiana i la pràctica moral associada, i que mostrassin la seva superioritat respecte a altres religions.
Segons el cristianisme, Déu todopoderós és el creador de l'univers i Jesucrist, el seu Fill, és el salvador de la humanitat i el model de vida a imitar. Valors com l'amor i el sacrifici, juntament amb el rebuig del material i de l'excés sexual, impregnen les creacions artístiques i literàries medievals.
→ Ramon Llull escrivia «a Déu, al principi dels llibres», per demanar permís per doctrinar la religió amb cinc llibres que havia creat sobre diferents estats de la vida: 1- matrimoni; 2- religió; 3- prelatura; 4- senyoria apostòlica; 5- vida eremítica.
Ramon Llull
Ramon Llull (Mallorca, 1232 - Tunísia, 1316, 84 anys). Descendent d'una família benestant a Barcelona. Es va casar i va tenir dos fills. L'any 1263, amb 30 anys, li va aparèixer Jesucrist crucificat, fet que el va portar a abandonar la seva vida anterior i a dedicar-se a la conversió dels infidels a la fe cristiana.
Va redactar obres per difondre la doctrina cristiana, va fundar escoles (on s'ensenyava el seu sistema filosòfic, art i altres llengües com l'àrab per facilitar la comunicació amb altres religions) i va fer viatges apostòlics. Al 1274 Déu li va aparèixer i va revelar com donar forma al seu sistema filosòfic.
Llull estableix les bases de la prosa en català; és el primer autor que utilitza el català com a llengua de ciència, i és pioner de la prosa catalana. Entre 250 i 300 obres en català i llatí.
Obres i gèneres de Llull
Ars: sistema filosòfic, argumentacions i mètode lògic per demostrar l'existència del Déu cristià i procurar la conversió dels infidels.
Prosa filosòfica: Llibre de la contemplació de Déu (primera mostra literària romànica a l'àrea catalana, anterior a l'Ars; obra extensa). Art abreujada de trobar la veritat (primera mostra d'Ars).
Obra narrativa: novel·la i romanç, destacant Evast e Blanquerna (protagonista burgès; temes d'organització eclesiàstica; organitzat en cinc llibres com les cinc «nafrèes»; conté el Llibre d'Amic e Amat, també poètic).
Obra didàctica: Llibre de l'ordre de cavalleria, que influeix en la formació del cavaller cristià.
Obra poètica: el Llibre d'Amic e Amat.
Autobiogràfiques: Lo Concili, Lo Desconhort (després del concili), i el Cant de Ramon.
El Cant de Ramon
El Cant de Ramon (ca. 1300) és una autobiografia en vers que sol·licita l'adhesió del lector a la causa de l'autor. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes. El poema comença amb la conversió de Ramon i repassa els principals èxits de la seva carrera, des de la fundació de Miramar fins a la redacció de l'Ars.
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - 1409, 79 anys). Provenia d'una família de comerciants. Va estudiar a París, Colònia, Oxford i Tolosa (mestre en teologia). Va estar al servei de Pere III el Cerimoniós. Entre 1381 i 1408 formava part del consell de jurats de la ciutat de València.
Obres: Llibre dels àngels (1392), Llibre de les dones (1398), on analitza els estats de la dona (donzella, casada, vídua, religiosa), i l'obra Cristià en diversos volums (13 volums), redactats entre 1379 i 1391, on desenvolupa tot allò que interessa al cristià.
Sant Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - 1419). Va morir amb 69 anys. Fou mestre dominic i teòleg; va intervenir en fets històrics importants, com el Compromís de Casp. Entre 1378 i 1417 hi va haver una crisi papal amb dos papes (un a Roma i un altre a Aviñon). Vicent Ferrer va ser confessor del papa Avinyonet Benet XIII i va proclamar que la Corona d'Aragó es sostenia en l'obediència d'aquest papa.
El Compromís de Casp és l'acord polític que va seguir la mort del rei Martí l'Humà sense hereu legítim directe l'any 1410; Vicent Ferrer va ajudar a escollir el futur rei. Com a predicador, en una època en què els sermons eren un poderós mitjà d'adoctrinament per part de l'Església, els seus sermons podien durar fins a sis hores i eren molt eficaços.
L'assalt a la ciutat de Mallorca
La conquesta de Mallorca per Jaume I, segons el «Llibre dels Fets», relata com, per la gràcia de Santa Maria, els soldats del rei van combatre contra els enemics i van prendre la ciutat.