711: Musa ibn Nusayr, amb el seu general, travessa l'Estret de Gibraltar.
711: Venç a l'exèrcit de Roderic a la batalla de Guadalete.
718: Els visigots es refugien a les serralades cantàbriques.
722: El rei Pelagi lluita contra els musulmans a la Batalla de Covadonga.
732: Batalla de Poitiers, els francs frenen els musulmans.
750: La família Omeia és assassinada, els abbàssides es fan amb el control del poder musulmà.
756: L'emir de Còrdova es proclama Abderraman I (emirat i Califat de Còrdova 756 – 1031).
768-814: Carlemany.
785: Conquesta de Girona, l'Urgell, la Cerdanya i la Ribagorça.
801: Lluís el Piadós (fill de Carlemany) conquereix Barcelona.
Segle IX
870-878: Carles el Calb nomena Guifré el Pelós comte de Barcelona (a la seva mort), de Cerdanya, Urgell, Besalú i Girona.
897: Mort de Guifré; els seus fills hereten els comtats.
866-910: Màxima expansió d'Astúries amb el regnat d'Alfons III.
Inici s. IX: Sis comtats (Pallars, Ribagorça, Urgell i Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona).
S. IX: L'Imperi Carolingi es dissol, es formen tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans.
S. IX: El comte Ènnec de Pamplona fa fora les tropes franques. Origen del regne de Pamplona, que més endavant passarà a ser el regne de Navarra.
S. IX: Moltes ciutats s'incorporen al regne d'Astúries.
Segle X
912: Abderraman III hereta el tron.
922: Aragó passa a formar part de Navarra (després que Asnar i la seva família aconseguissin la independència d'Aragó).
929: Abderraman III es proclama califa (emirat i califat de Còrdova).
951: Castella governa de manera independent sent vassall del rei de Lleó.
976: Califat Hixam II (té 11 anys); Almansor (general) fa 50 ràtzies.
985: El comte Borrell II no rep ajuda del rei i trenca els llaços de vassallatge.
Segle XI
1000-1035: Moment d'esplendor (Sanç III el Gran), el rei més poderós de Navarra; els comtats aragonesos, Castella i part de Lleó passen a ser part de Navarra.
1017 – 1035: El comte Ramon Berenguer I ajuda a posar el nom de Catalunya.
1031: Mor Abderraman III; el califat es divideix en un gran nombre de regnes.
1031: Dissolució del califat de Còrdova; Al-Àndalus es divideix en regnes de taifes; expansió cristiana; els musulmans paguen per evitar atacs.
1035 -1076: El comte Ramon Berenguer I ajuda a posar el nom de Catalunya.
1035: Castella s'independitza (regne propi).
1035: Mor Sanç III; Aragó s'independitza oficialment.
1085: Toledo passa a mans cristianes; demanen ajuda als almoràvits i tornen a unificar Al-Àndalus.
1085: Alfons VI conquereix Toledo i la vall del Tajo passen a ser part de Castella.
1097-1131: El comte Ramon Berenguer III ajuda a posar el nom de Catalunya, i amplia i consolida mitjançant una política hàbil el casal de Barcelona.
S. X: El principal hereditari de Guifré el Pelós es queda amb la majoria de comtats.
S. XI: La noblesa feudal tenia territoris importants on exercien el poder jurisdiccional, i disposaven d'exèrcits.
Segle XII
1135: Alfons I el Bataller mor sense descendència (Corona d'Aragó); Peronella es casa amb el comte de Barcelona (Ramon Berenguer IV), reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
1147: Els almoràvits són substituïts pels almohades.
S. XII: Les paries (diners que pagaven els musulmans als cristians per no ser atacats) van alentir les ocupacions de nous terrenys.
S. XII: La Corona d'Aragó conquereix Saragossa, Tortosa i Lleida, i la resta dels territoris del sud (Catalunya Nova).
S. XI-XII: Portugal i Castella arriben a l'est, Aragó i els comtats catalans s'expandeixen cap al sud, ocupen els territoris entre el Llobregat i l'Ebre i les zones interiors de Lleida (Catalunya Nova).
S. XII: Lleis anomenades Usatges de Barcelona, normes del dret romà, germànic i els costums feudals.
Segle XIII
Començament s. XIII: La Corona catalanoaragonesa s'expandeix cap al Mediterrani.
1212: Els regnes cristians s'uneixen i vencen els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa.
1212: Derrota dels musulmans; Ferran III i Alfons X conquereixen Andalusia.
1213: Moment de creixement econòmic i de la població, que afavoreix les noves empreses (Corona d'Aragó).
1213-1276: Regnat de Jaume I el Conqueridor; s'inicia la política d'expansió.
1229: Conquesta de Mallorca.
1230: Unió de Castella i Lleó; Ferran III funda la Corona de Castella.
1231: Controlen Menorca.
1235: Conquereixen Eivissa.
1232: Campanyes per la conquesta de València.
1245: Conquesta de la taifa de València.
1244: Tractat d'Almirra (els límits de la Corona catalanoaragonesa són la zona d'Alacant).
1258: Casal de Barcelona; Tractat de Corbeil.
1258: Tractat de Corbeil; Jaume I i el rei de França (Lluís IX), el rei de França renuncia als territoris catalans i el monarca renuncia als territoris occidentals.
Segle XV
1492: Els Reis Catòlics conquereixen Granada, l'últim terreny musulmà (Regne de Granada 1212-1492; regne nassarita, el seu vassall durant dos segles i mig).
