Cultura Catalana: Fragments de Crònica, Societat i Ficció
La Repoblació Catalana de l'Alguer (1354)
I quan haguérem entrat al lloc de l’Alguer, hi vam estar alguns dies i vam donar i partir entre els pobladors de la nostra nació, és a dir, a catalans i aragonesos, totes les possessions, això és, cases, terres i vinyes del dit lloc i del seu terme. I disposàrem allí els nostres oficials i els nostres regidors, i els vam donar certa forma de privilegis pels quals es regissin en el futur. I, fet això, tot posat en bon estament, partírem de l’Alguer el dia vint-i-vuit de desembre de l’any 1354, amb tot el nostre estol i amb els nobles i cavallers i altres que llavors eren amb nós.
Els Bancs del Temps: Solidaritat a Barcelona
Fer una truita de patates, sargir un descosit, acompanyar una persona al metge, penjar un quadre o ensenyar informàtica són una mostra de la infinitat d’habilitats que els veïns i veïnes de Barcelona intercanvien en algun dels quinze bancs del temps que hi ha a la ciutat. Aquestes habilitats inclouen, entre d'altres:
- Cuinar una truita de patates
- Sargir un descosit
- Acompanyar algú al metge
- Penjar un quadre
- Ensenyar informàtica
«Totes les persones sabem fer coses que tenen un valor i alhora necessitem l’ajuda dels altres per fer-ne moltes més, i els bancs del temps són l’espai on poder-les intercanviar en una posició d’igualtat», apunta la regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitat, Irma Rognoni, que afegeix: «Atesa la situació actual de crisi econòmica, les opcions d’intercanvi han adquirit més protagonisme i la ciutadania troba en aquestes experiències un suport gratuït en el seu dia a dia».
La Gelosia de la Viuda Reposada a "Tirant lo Blanch"
En arribar la nit, quan la Princesa estava a punt de gitar-se, la Viuda Reposada, molt engelosa i decidida a trobar els seus amors, li va dir, amb cara afable i paraules verinosament amoroses:
—Tirant és home cruel i fals. M’ha dit que Estefania i Plaerdemavida estan d’acord amb ell per fer que ell obtingui de vós allò que desitja. I que si no ho voleu fer de grat, us passarà l’espasa pel coll i us donarà mort cruel i després farà el mateix amb el vostre pare i robarà tot el tresor i amb les seves galeres anirà a la seva terra; i diu que no sembleu sinó mossa d’hostal i sou donzella de poca vergonya.
La Princesa estava molt dolorida i els seus ulls es van omplir de llàgrimes acompanyades de molta ira. Se’n va anar al llit i allí es va tapar el cap amb la roba i es va posar a plorar molt agrament.
La Viuda estava encesa d’amor per Tirant i volia que ell perdés tota esperança en l’amor de la Princesa i que l’estimés a ella; i per això havia ordit tanta maldat.
El Record del Mar en Temps de Guerra
La guerra es pot endur moltes coses, però això no ho podia tocar. Per exemple, a mi em va prendre el mar. La primera cosa que vaig sentir així que vaig néixer va ser l’olor del mar, que venia de dret pel carrer des de la costa fins al pati de casa, de la salabror que encara duc als cabells i a la pell, de la humitat que impregna cada molècula d’aire.
I tot i així el mar només l’havia tocat un sol cop. Sé que és aigua, que si t’hi tires et mulles com quan vas al pou, però mentre no ho hagi provat no m’ho creuré.
Alguna vegada havia tocat la sorra, tot i que no ho hauria d’haver fet. L’Alí i jo, de tant en tant, molt a poc a poc, passant pels carrerons que només coneixia ell, a la tarda ens acostàvem a l’enorme immensitat del mar.