Cultura medieval catalana: trobadors, amor cortès i Llull
Trets de la societat
- Piràmide social
- Implantació del feudalisme
- Progressiva ascensió de la burgesia
- Conceptes importants: honor, valor i fidelitat
Trets culturals
Naixement de les llengües vulgars (romàniques); teocentrisme (la cultura dona molta importància a la religiositat); alta cultura als monestirs i a les corts; finalitat didàctica i moralitzadora.
Amor cortès
L'amor cortès era adulter i anava destinat al públic de la cort. Consistia en la transposició del codi feudal a l'experiència amorosa. Amb altres paraules: les relacions entre senyor feudal i vassall pròpies del feudalisme trobaven un paral·lel en les existents entre l'enamorada i el seu pretendent, que passava a servir-la. El trobador feia el paper d'enamorat d'una dama culta (casada amb un noble).
Gèneres trobadorescos
L'amor cortès s'expressava en diverses formes líriques cantades pels trobadors:
- Cançó: cant acompanyat de música que interpretaven els trobadors.
- Sirventès: poema que podia ser satíric o bé exaltar la guerra.
- Plany: lament per la mort d'un personatge.
- Debat poètic: discussió entre dos trobadors.
- Pastorel·la: diàleg amorós entre trobador i pastora.
- Alba: poema que narra la separació de dos amants després d'haver passat la nit junts.
Ramon Llull
Primer autor no anònim que va escriure en prosa catalana sobre temes humanístics i científics. Innovador en la creació d'un llenguatge literari.
Característiques: teocentrisme i voluntat didàctica i moralitzadora.
El seu objectiu no era escriure llibres només per fomentar la llengua catalana, sinó per donar a conèixer la religió cristiana. Per aconseguir-ho va proposar:
- Escriure llibres per donar a conèixer la religió cristiana.
- Fundar monestirs-escola a fi d'ensenyar llengües als missioners que predicaven la paraula de Déu.
- Viatjar per parlar amb els infidels i convertir-los a la seva fe.
Obres principals: Llibre d'Evast, Blanquerna (ideal de vida cristiana: com que l'ideal cristià de Llull es fonamenta en la vida ermitana, al final de l'obra renuncia al papat i torna a la vida humil pròpia dels primers cristians) i Fèlix (el protagonista va descobrint la distància existent entre la conducta humana i l'ordre diví de la creació). Inclou El Llibre de les bèsties, una faula amb intenció política en què els animals escullen com a rei el Lleó, que farà front a la cobdícia de la Guineu.