Els darrers governs d'Isabel II: De la Unió Liberal a la Gloriosa
Els darrers governs d'Isabel II
L'autoritarisme del govern moderat, sobretot en l'etapa de Bravo Murillo, va comportar l'aixecament dels progressistes, demòcrates i alguns sectors moderats descontents. Aquests van protagonitzar el pronunciament de Vicálvaro, encapçalats per O'Donnell, que va fundar la Unión Liberal.
El nou govern unionista d'O'Donnell va aconseguir una estabilitat política gràcies a la combinació d'elements moderats i progressistes, sumada a una etapa de prosperitat econòmica. Una de les actuacions més rellevants del govern va ser la seva política exterior, amb l'objectiu de recuperar el prestigi internacional mitjançant tres campanyes:
- Expedició a Indoxina: En col·laboració amb França, motivada pel desig de castigar una matança de missioners. L'expedició va beneficiar França, que va iniciar la penetració colonial en aquella zona.
- Intervenció a Mèxic: Juntament amb França i Anglaterra, per exigir al govern mexicà el cobrament del deute. Els espanyols es van retirar per desavinences amb França.
- Campanyes militars del Marroc: Motivades per disputes frontereres que es van saldar amb el triomf a les batalles de Tetuan i Castillejos.
La Pau de Wad-Ras va permetre la incorporació d'Ifni a la corona i l'ampliació de la plaça de Ceuta.
La crisi del sistema (1863-1868)
Fins a aquest moment, van ser anys de prosperitat per al govern, però l'any 1863 es va fer evident la descomposició interna i la seva inestabilitat. O'Donnell va presentar la seva dimissió i la reina va lliurar el poder als moderats.
El període 1863-1868 va suposar la tornada de Narváez i la reposició dels principis del moderantisme. Tanmateix, les batalles internes, les conspiracions constants i els intents de pronunciament feien evident que el govern no tenia suport social.
L'autoritarisme i la fi del regnat
El nou govern va imposar l'autoritarisme i formes dictatorials, exercint fortes repressions sobre els opositors. Els progressistes van passar a l'insurreccionalisme:
- 1866: Va tenir lloc la insurrecció dels sergents a la caserna de San Gil, que va derivar en un aixecament a Madrid. La insurrecció va acabar amb 66 afusellaments i presoners.
- Crisi de subsistència: Iniciada l'any 1866, va empitjorar la situació del govern.
Amplis sectors de la societat van coincidir en la necessitat de promoure un pronunciament que capgirés la situació: dos anys més tard va tenir lloc la “Gloriosa”.