David Hume — percepcions, lleis d'associació i fenomenisme

Hume i l'empirisme

Hume: entendre com funciona la ment humana a través d'un anàlisi (psicoanalista), a buscar com funciona la ment humana. Tots els continguts de la ment són percepcions (depèn de la força amb què se'ns presentin).

Percepcions: impressions i idees

Hi ha dues classes:

• Impressions: més fortes i vives; són vivències que impacten directament la nostra consciència.
• Idees: còpies d'impressions; per tant són més dèbils, imatges dèbils de les impressions del pensament.

Classes segons l'origen

• Internes: sentiments, emocions, allò que sents en veure el teu gos.
• Externes: com veiem el color de les coses, la dolçor, etc.

Principis fonamentals de l'empirisme

Principi de la còpia o correspondència: totes les idees són còpies de les impressions; les idees van després de la impressió. No hi ha res a l'enteniment que no hagi passat per la sensibilitat.

Crítica de l'innatisme: l'experiència forma la ment humana.

Lleis d'associació d'idees

Hume creu que les idees es troben associades segons unes lleis:

• Llei de semblança: la imaginació s'associa a idees per semblança.
• Llei de contigüitat en l'espai i en el temps: per exemple, un amic d'infància.
• Llei de causa i efecte: quan tenim una ferida ho associem al dolor. Tendència de la nostra ment d'esperar l'efecte després de la causa.

Relació entre idees

Relació entre idees: ciències com les matemàtiques estan basades en el principi de contradicció.

Qüestions de fet

Qüestions de fet: coneixement del món que només podem arribar a través de l'experiència.

Crítiques als conceptes tradicionals

Crítica del concepte de causa: no tenim certesa del que passarà en el futur; com a molt tenim una creença.

Crítica del concepte de substància: Hume només vol entendre la idea de substància i d'on deriva; intenta saber de quina impressió prové. Veiem una rosa i ens dóna una impressió, però aquesta la tenim a causa de l'experiència i li assignem un nom per poder recordar-la; la causa sovint la projectem mitjançant la imaginació.

Menciona també el concepte de substància externa.

Concepte del jo: "jo penso, després existeixo" — Hume qüestiona aquesta idea: no hi ha una impressió contínua i ininterrompuda del jo, per tant la noció d'un jo substancial és dubtosa.

Concepte de Déu: no podem saber si Déu existeix o no ja que no tenim impressions de Déu; Hume pensa que no podem afirmar l'existència de Déu perquè no tenim impressions d'això. Això va una mica en contra de la religió tradicional, i posa límits al que podem conèixer sobre Déu a partir d'impressions sensibles.

Fenomenisme i costum

Tot el coneixement es basa en les impressions i aparences i en la interpretació que en fem del món. Això es pot descriure com a fenomenisme: l'aparença de les coses. A mi se'm presenta alguna cosa, i són així; no puc anar més enllà de la meva interpretació. No podem conèixer la "cosa en si": la cosa és per a nosaltres.

Hume creu que no tenim veritable coneixement, sinó només creença i aparent. I això està causat pel costum o hàbit: el costum ens porta a esperar que el futur s'assembli al passat, i així «sabem» però només creiem.

Resum final

• Les percepcions es divideixen en impressions i idees.
• Totes les idees deriven d'impressions segons el principi de la còpia.
• Les associacions d'idees segueixen lleis: semblança, contigüitat i causa-efecte.
• Hume critica la certesa de la causalitat, la substància, el jo i la prova de Déu.
• El coneixement humà està condicionat per l'experiència i pel costum; preval la creença sobre la certesa.

Observació

Aquestes notes intenten corregir l'ortografia i la gramàtica, ajustar majúscules i puntuació, i organitzar el contingut per facilitar la lectura i la indexació SEO, sense eliminar cap idea original del text.