La Decadència Catalana (S. XVI-XVIII): Literatura i Gramàtica Essencial
Context Històric i Polític (Segles XVI-XVIII)
Entre els segles XVI i XVIII, els territoris de llengua catalana van viure una sèrie de canvis que van marcar negativament la seva evolució posterior.
En el terreny polític, destaquen:
- La unió de la Corona Catalanoaragonesa i Castella al segle XVI.
- La pèrdua a mans de França de les comarques situades al nord del Pirineu (S. XVII).
- L'entronització dels Borbons després de la Guerra de Successió (S. XVIII).
Aquests fets històrics van comportar una progressiva pèrdua de les llibertats nacionals en el marc d'un estat cada cop més centralitzat.
La Literatura Catalana: Dualitat i Retrocessos
En el terreny literari, es produeix una dualitat molt marcada entre la literatura culta i la literatura popular.
La Producció Literària Culta i el Desplaçament de la Cort
La producció literària culta experimenta un important retrocés com a conseqüència del desplaçament de la cort al centre de la península i la castellanització de la noblesa i part dels escriptors. Malgrat això, en la literatura catalana d'aquests segles podem distingir els mateixos períodes que en el conjunt d'Europa, si bé hem de parlar de poques obres i de menor qualitat respecte als grans clàssics d'aquesta època, fonamentalment castellans i francesos. Els tres moviments estètics són:
- Renaixement
- Barroc
- Il·lustració
El Renaixement Català: Humanisme i Clàssics
El Renaixement, sorgit a Itàlia al final de l'Edat Mitjana, es va estendre per tot Europa. Aquest moviment suposa el triomf de l'humanisme i l'adopció de la cultura clàssica. La poesia renaixentista catalana es manté força fidel a la clara tendència medieval, i els autors mostraran una clara tendència a imitar l'estil d'Ausiàs March.
***Pere Serafí***, poeta, pintor i músic, és un dels exemples més emblemàtics d'artista renaixentista a casa nostra.
En el terreny de la prosa, ***Cristòfor Despuig*** destaca amb l'obra *Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa*, en la qual utilitza el gènere de col·loqui erudit, entre personatges cultes que mantenen diàleg sobre temes històrics i polítics, amb un caràcter didàctic i crític amb algunes actituds socials.
Apunts Essencials de Gramàtica Catalana
Ortografia: Ús de la J i la G
La J
La *j* va davant de *a*, *o* o *u*. També en els nexes *-jecc* i *-ject*, en el verb *lleure* (i derivats), i en noms propis com *Jesús* o *Jerusalem*, i mots com *jerarquia*.
La G
La *g* va davant de *i* o *e* generalment. Exemples: *Ragen*, *platge*, *gener*, *gerani*, *garatge*, *metge*, *rellotge*, *gimnàstica*, *girafa*, *bugia*, *règim*.
Ortografia: Ús de la X i la IX
La X
La *x* va a principi de mot (*xarop*), darrere de consonant, darrere d'*i* i darrere d'*u*.
La IX
La *ix* va darrere de vocals.
Els Pronoms Febles
Són partícules inaccentuades que representen algun complement o integrant del verb.
Van o bé davant del verb (*proclítics*) o bé darrere (*enclítics*).
- Els proclítics mai porten guionet; en canvi, els enclítics sí.
- Les *formes reduïdes* s'utilitzen darrere del verb sempre que el verb acabi en vocal.
- Les *formes elidides* s'usen quan comencen per vocal o per *h*.
- Les *formes reforçades* van davant del verb començant per consonant.
- Les *formes plenes* van darrere del verb.
No totes les combinacions són possibles. Són incorrectes: *hi + hi*, *en + e*, *en + ho*, *hi + ho*.
Complements Verbals Essencials
Complement Directe (CD)
És un complement obligatori de molts verbs. Es pregunta *Què?* al verb i es pot passar a veu passiva.
Complement Indirecte (CI)
El complement indirecte és un complement optatiu. És un sintagma preposicional començat per *a*. Es pregunta *A qui?* al verb.