Decadència i Renaixença: Literatura Catalana
La Decadència de la Literatura Catalana
La paraula "decadència" és el mot que s'ha posat per anomenar els segles XVI, XVII i XVIII. Això va provocar que disminuís l'ús de la llengua catalana en el conreu de la literatura culta, la qual cosa va beneficiar la literatura de la llengua castellana.
Causes de la Decadència
Històriques
- El Compromís de Casp i la instauració de la dinastia castellana dels Trastàmara va provocar:
- Enllaços familiars de la noblesa catalana i castellana.
- Castellanització de la noblesa catalana i la cort.
- Desaparició de la cort catalana en temps de Ferran el Catòlic.
Econòmiques
- Prohibició de la comercialització amb Amèrica.
- El comerç català reduït al decadent i piratejat comerç mediterrani.
Socials
- Instauració de la Inquisició castellana.
- L'expulsió dels jueus.
Culturals
- Manteniment del medievalisme.
- Desenvolupament precoç del barroc.
Conseqüències de la Decadència
Les terres de Catalunya, València i Mallorca, després de la unió de les corones de Castella i d'Aragó pel matrimoni de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella (els anomenats Reis Catòlics), van continuar conservant unes lleis i unes característiques polítiques particulars. Al segle XVI, pràcticament tots els autors que trobem a Catalunya i a València ja són bilingües. Al segle XVII, la llengua autòctona sol aparèixer en clar desavantatge. Al segle XVIII, perseguida des de les instàncies del poder, l'ús culte del català es redueix sovint a la simple anècdota.
Autors del Barroc
Autors importants durant el període modern primerenc inclouen Francesc Fontanella i Francesc Vicenç Garcia, que van escriure obres teatrals i poètiques, incloent-hi sonets i versos religiosos i eròtics, i Josep Romaguera. El barroc serà el moment de màxima decadència, és una etapa caracteritzada per la complicació de l'artifici i la desmesura formal, tenint com a model lingüístic i literari els clàssics castellans com Quevedo o Góngora. Destaquen dos autors: Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.
La Il·lustració
La Il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya. Després es va estendre a altres parts de l'Occident durant el segle XVIII, anomenat Segle de les Llums. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'Antic Règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial.
El Renaixement
El Renaixement va ser l'època posterior a l'Edat Mitjana. Això va suposar que en el teatre es conreessin els actes sacramentals, peces en un acte, de caràcter al·legòric, per a l'exaltació de l'eucaristia. En prosa destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig, que per la varietat de temes tractats és un primer intent d'assaig en català. En poesia, s'alternen els models medievals amb les noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques. Joan Timoneda va publicar Flor de enamorados amb una cinquena part de poemes en català, que van influir en l'obra de Pere Serafí. Joan Pujol és autor de La singular i admirable victòria de Lepant, el primer poema èpic català.