Decret Llei a Espanya: Característiques, Elaboració i Límits
Decret Llei: Art. 86 CE
El Decret Llei, emparat per l'art. 86 de la Constitució Espanyola (CE), és una disposició legislativa dictada pel govern en casos d'extraordinària i urgent necessitat. Aquestes disposicions són provisionals i requereixen l'aprovació del Congrés per a esdevenir indefinides. A la pràctica, s'ha fet un ús extensiu d'aquests decrets, fins i tot per regular situacions que no eren d'extrema necessitat.
Els decrets tenen força activa i força passiva, i tot i tenir rang de llei, no són lleis en origen, sinó una altra font del dret. Estan sotmesos a dos tipus de control: el control polític exercit pel Congrés i el control jurisdiccional exercit pel Tribunal Constitucional (TC).
Característiques del Decret Llei
- Són disposicions legislatives.
- Són dictades pel govern.
- Són una disposició excepcional d'extraordinària i urgent necessitat.
- Són una disposició originàriament provisional.
Elaboració del Decret Llei
L'elaboració del Decret Llei consta de quatre fases:
- Aprovació del Decret pel Consell de Ministres.
- Signatura del Rei amb contrasignatura del president del govern.
- Publicació al BOE (Butlletí Oficial de l'Estat).
- Dintre del termini de 30 dies, ha de passar pel Congrés, que el convalidarà o derogarà, donant-li caràcter definitiu.
Límits del Decret Llei
Hi ha tres tipus de límits:
Límits circumstancials
S'ha de donar una situació prèvia d'extraordinària i urgent necessitat, que ha de tenir les següents característiques:
- La competència per decidir-ho depèn de la discrecionalitat del govern.
- Aquesta urgent capacitat ha de ser inusual i imprevisible.
- Aquesta necessitat pot ser relativa.
- Les mesures que s'adoptin s'han d'ajustar al cas concret.
Límits materials
Regula:
- Institucions bàsiques de l'Estat.
- Drets i deures dels ciutadans.
- El règim de les comunitats autònomes.
- El dret electoral general.
- No es poden regular les matèries que han de ser regulades per llei orgànica.
Límits temporals
La provisionalitat està sotmesa a 30 dies i no adquireixen permanència si no les aprova el Congrés.
La convalidació
Dintre de 30 dies, el Congrés pot:
- Convalidar-lo.
- Derogar-lo.
Característiques de la convalidació
- És necessària.
- Només la pot fer el Congrés.
- La convalidació la converteix en una norma definitiva.
- Un dels ministres expressa els motius del Decret i després se sotmet a debat i a votació.
- Termini de 30 dies.
- La convalidació ha de ser expressa.
- L'acord consisteix en una publicació al BOE amb signatura del president del Congrés.
La derogació pot ser:
- Expressa: no convalidació per part del Congrés.
- Tàcita: si passen 30 dies sense que el Congrés es pronunciï.
La conversió
Dintre del termini, es pot tramitar en el Congrés amb urgència com si fos una llei.
Tramitació
- Es convertirà en llei si ho demana un grup parlamentari.
- Admissió de la sol·licitud.
- Tramitació com a projecte de llei amb urgència.
Si el decret es convalida, està sotmès a límits; si es converteix en llei, no hi està sotmès.
El recurs d'inconstitucionalitat
Legitimació
Estan legitimats per interposar el recurs:
- President del govern.
- Defensor del poble.
- 50 diputats.
- 50 senadors.
- Governs autonòmics.
- Parlaments autonòmics.
Procediment
S'ha d'interposar dins del termini de 3 mesos a partir de la data de publicació de la norma en el butlletí oficial. És un termini de caducitat.
Fases:
El recurs s'interposa amb un escrit de demanda. Qui l'interposa indica la norma que s'impugna i la raó per la qual s'impugna. El TC verifica si s'admet a tràmit o no. Una vegada admès, el TC ha de donar trasllat a diferents òrgans: el govern, el Congrés, els òrgans de les comunitats autònomes i el Senat, i els cita perquè donin la seva postura amb un termini de 15 dies. El TC dictarà sentència amb un termini de 15 dies, que pot ser ampliable a 30.
La qüestió d'inconstitucionalitat
Legitimació
Estan capacitats tots els jutges i tribunals.
Procediment
Fases:
El jutge o tribunal que està coneixent l'assumpte, abans de decidir si planteja l'acció, demanarà l'opinió de les parts i al ministeri fiscal, fent que aquestes parts formulin al·legacions amb el termini de 10 dies. El jutge del tribunal resoldrà per interlocutòria amb el termini de 3 dies. La qüestió només es pot plantejar quan el procediment ha conclòs i just abans del termini de dictar sentència. La interlocutòria en què es planteja ha de tenir qui l'interposa, la llei que es considera que vulnera i els motius. El TC durà a terme el judici de rellevància, és a dir, verificarà que la norma qüestionada es valora i que de la seva validesa en depèn la resolució del ple. Una vegada ha fet aquest judici, la qüestió s'admet o no a tràmit i es concedeix a les parts un termini de 15 dies perquè presentin al·legacions. Una vegada passin aquests 15 dies, el TC haurà de dictar sentència amb un termini de 10 dies prorrogable a 30.