Els Decrets de Nova Planta: Impacte i Conseqüències

Els Decrets de Nova Planta

Com a càstig per haver donat suport a l’arxiduc Carles durant la guerra de Successió, els territoris de la Corona d’Aragó varen perdre els antics furs i privilegis mitjançant un conjunt de lleis anomenades Decrets de Nova Planta. Aquestes lleis varen ser promulgades a mesura que Felip V conqueria els territoris de la Corona d’Aragó. Així, el 1707 es va promulgar el primer decret dirigit al Regne de València i al Regne d’Aragó; Mallorca rebia el seu decret l’any 1715 i el decret de Catalunya es va promulgar el 1716.

Impacte dels Decrets

Aquests decrets varen significar un pas més cap a la uniformització i centralització dels territoris de la monarquia espanyola. Aquest procés es va iniciar durant el regnat dels Reis Catòlics, encara que hi varen subsistir algunes particularitats, com el dret civil aragonès i català i les antigues monedes regionals. Entre les mesures centralitzadores destaquen:

• La desaparició de les antigues Corts d’aquests regnes.
• La desaparició del Consell d’Aragó, les atribucions del qual varen passar a les Audiències i al Consell de Castella, que es va convertir en el màxim òrgan de govern.
• El castellà passà a ser idioma obligatori en els actes oficials.
• La modificació de l’antiga organització municipal d’aquests regnes i la seva substitució pel model castellà, més burocràtic i sotmès a l’autoritat reial que l’anterior model, més democràtic, ja que permetia la intervenció dels gremis en la vida municipal.
• La introducció d’un impost únic que gravava tots els habitants en funció de la seva riquesa, anomenat: contribució única a Aragó, cadastre a Catalunya, talla al regne de Mallorca i equivalent a València.
• La pèrdua de l’antic dret civil valencià.

Transformacions al Regne de Mallorca

Pel que fa al Regne de Mallorca, els canvis introduïts per l’administració borbònica ensorraren, definitivament, els furs i les institucions pròpies, amb la qual cosa desapareix el regne. Així, Mallorca i les Pitiüses varen esdevenir una província, mentre que Menorca va quedar sota el domini i l’administració britànics. Les principals transformacions polítiques es varen organitzar per mitjà dels Decrets de Nova Planta (1715-1718) i es varen concretar en:

• L’antic virrei és reemplaçat pel Capità General, que va esdevenir la màxima autoritat política i militar.
• El Gran i General Consell fou dissolt i les seves competències varen ser assumides per la Reial Audiència, presidida pel Capità General i formada per un Regent, cinc ministres o oïdors i un fiscal, gairebé tots castellans.
• Pel que fa a l’administració municipal, els jurats varen ser substituïts i les seves funcions passaren a ser competència de l’Ajuntament, format per regidors nomenats per la Reial Audiència, als pobles i, a proposta del rei, a Palma, nova denominació de la Ciutat de Mallorca. El càrrec de regidor era vitalici. La Ciutat de Mallorca en tenia vint i procedien del braç noble; Alcúdia en tenia dotze i la resta de poblacions, un nombre proporcional al nombre d’habitants. El vell sistema de “sac i sort” utilitzat fins aleshores per a l’elecció de càrrecs públics va ser eliminat.
• Es varen derogar les lleis d’estrangeria, per la qual cosa les persones de fora de les illes podien exercir els càrrecs públics. De fet, un gran nombre de funcionaris i alts càrrecs castellans s’establiren a les illes i arribaren a configurar un nou tipus de classe política que va assolir una notable influència social.