Decrets de Nova Planta: Uniformització i Absolutisme a la Corona d'Aragó
Decrets de Nova Planta
Context Històric
Els Decrets de Nova Planta van ser una sèrie de decrets promulgats per Felip V després de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). Aquests decrets van tenir un impacte profund en l'estructura política i jurídica de la Corona d'Aragó, significant la fi dels seus furs i privilegis tradicionals.
Decrets i Aplicació
- 1707 (València i Aragó): Abolició dels furs i introducció del dret castellà, exceptuant la jurisdicció eclesiàstica i els nobles. Posteriorment, amb la mort de l'Emperador el 1711, es va permetre que els plets civils fossin jutjats segons el dret aragonès.
- 1714 (Catalunya): Organització del govern del Principal, supremacia de la legislació reial, i vigència del dret anterior sempre que no contradigués el decret i la legislació reial posterior.
- Post-1714 (Mallorca): Decret similar al de Catalunya, amb excepcions en les causes de sedició i crim contra la majestat.
- Sardenya: Reproducció de gran part de la Nova Planta de Catalunya i Mallorca.
- Menorca: Sota domini britànic fins al 1802, es va respectar el dret menorquí i català vigent anteriorment, tot i la imposició de mesures fiscals i un governador militar.
- València: Malgrat les peticions, no va aconseguir el restabliment dels seus furs.
El Règim de Nova Planta
Cada antic regne va tenir una llei fonamental diferent, però totes inspirades en els principis de l'absolutisme centralista i uniformista. Aquest règim es va caracteritzar per:
- Imposició de nous impostos
- Militarització de la governació reial
- Imposició progressiva del castellà
- Supressió de les antigues institucions representatives
- Eliminació de les barreres a la voluntat absoluta del monarca