Definicions de la Revolució Industrial i el segle XIX
Liberalisme
El liberalisme és un grup social i econòmic que afirma la dignitat de la persona i la supremacia de l'acció voluntària per sobre de la col·lectiva. Promou les llibertats civils i s'oposa a qualsevol forma de despotisme, apel·lant als principis republicans i essent el corrent en què es fonamenten la democràcia representativa i la divisió de poders.
Ludisme
El ludisme és una forma de protesta apareguda a la Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allargà durant els primers decennis del segle XIX, fins al 1830. El ludisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obreres. Fou la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposava a la industrialització.
Màquina de vapor
La màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica. El desenvolupament de la màquina de vapor fou impulsat per la seva aplicació en els camps fonamentals de la industrialització: els transports i l'energia de tracció de les indústries.
Proletariat
El proletariat és un terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera. Originalment s'identificava com aquelles persones que no tenen una altra riquesa que els seus fills. Aquest terme s'utilitzà inicialment en un sentit despectiu fins que Marx el definí més enllà d'ell. Les doctrines del socialisme i el comunisme, en general, defineixen la classe social proletària com aquella que no disposa de la propietat dels mitjans de producció i que ha de llogar la seva força de treball a canvi d'un salari per a la seva subsistència.
Revolució Industrial
La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics, socials i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.
Socialisme utòpic
El socialisme utòpic és la fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social "perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
Take off
El take off és el moment en què les precondicions donen el seu fruit i les forces del progrés es manifesten. És un procés irreversible que produeix un canvi estructural i provoca un creixement autosostingut.
Segona Revolució Industrial
La Segona Revolució Industrial s'esdevingué entre el 1870 i el 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amèrica, al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i amb les noves possibilitats de finançament, la indústria va créixer fortament i va diversificar les seves produccions.
Centre/perifèria
Centre/perifèria és una dualitat que estructura l'organització territorial de certs sistemes politicoeconòmics.
Colonialisme
El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i cultural iniciat al darrer terç del segle XIX en què els països europeus es van llançar al domini del món, essencialment Àsia i Àfrica, per part de les potències europees, com a culminació de l'expansionisme iniciat al segle XV.
Encaix bancari
L'encaix bancari indica el percentatge dels diners d'un banc que ha de ser mantingut en reserves líquides i, per tant, sense que pugui ser usat per invertir o fer préstecs. Les autoritats monetàries de cada país estableixen un coeficient mínim de reserves que totes les entitats financeres han de complir. En alguns casos, les entitats financeres poden col·locar per sobre del mínim fixat legalment.
Lliurecanvisme
El lliurecanvisme és una doctrina econòmica que propugna la no-intervenció estatal en el comerç internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària.