Teories i definicions de temps lliure, lleure i animació

Resum

El document reuneix diverses teories sobre el temps lliure, com les de Dunazeider, Elias & Dunning i Trilla, i explica com es classifica el temps segons les obligacions i necessitats de la persona. També recull definicions de lleure d'autors com Dunazeider, Mannell & Zuzanek, Cuenca i Kelly, i conceptes d'animació socioeducativa segons Gil i la pedagogia participativa. L'estudiant hi trobarà un marc clar per distingir temps lliure, lleure i animació.

Punts clau

El temps lliure es classifica segons les necessitats de l'individu: obligacions, descans, distracció, necessitats culturals i participació en grups.
Elias & Dunning distingeixen rutines, activitats intermèdies i activitats recreatives.
Trilla divideix el temps en temps no disponible (treball i obligacions no laborals) i temps disponible (ocupacions autoimposades i temps lliure).
El lleure és un conjunt d'ocupacions escollides lliurement, un cop alliberat de les obligacions professionals o familiars, segons Dunazeider.
Per Cuenca, el lleure és un àmbit de desenvolupament personal i social que parteix d'una actitud conscient, lliure i voluntària.
L'animació, segons Gil, és la funció de promoure la participació de les persones en una activitat determinada.

Posa't a prova

Teories sobre el temps lliure

Dunazeider

El temps lliure es classifica segons les necessitats de l'individu:

Implicades en les obligacions.
Dominades per la necessitat de descansar.
Inspirades en la necessitat de distreure's.
Regides per les necessitats culturals.
Formulades per la necessitat de participar en el funcionament de grups espontanis o organitzats.

Elias & Dunning: L'espectre del temps lliure

Rutines: Fisiològiques i familiars.
Activitats intermèdies: Treball voluntari, treball privat, activitats religioses i activitats causals.
Activitats recreatives: Socials, mimètiques, de joc i diverses.

Trilla: Classificació del temps

1. Temps no disponible

Treball: Remunerat, domèstic i ocupacions paralaborals (desplaçaments a la feina o universitat).
Obligacions no laborals: Necessitats biològiques bàsiques, obligacions familiars i socials.

2. Temps disponible

Ocupacions autoimposades: Activitats religioses, voluntariat social i formació institucionalitzada.
Temps lliure: Ocupacions personals no autotèliques (sense finalitat, només distracció), temps lliure estèril (avorriment, zapping) i Oci (activitat física recreativa).

Definicions de Lleure

Dunazeider: Conjunt d'ocupacions a les quals l'individu pot lliurar-se per la seva voluntat, sigui per descansar, divertir-se o desenvolupar la seva participació voluntària, un cop alliberat de totes les obligacions professionals o familiars.
Mannell & Zuzanek: Forma de ser que es manifesta a través de l'elecció i participació en accions que proporcionin satisfacció i plaer.
Cuenca: Àmbit de desenvolupament personal i social que parteix d'una actitud conscient, lliure i voluntària, convertint-se en una font de satisfacció.
Kelly: Condició mental que es troba a la consciència de l'individu.

Animació

Gil: Funció o tasca que consisteix a promoure la participació de les persones en una determinada activitat.
Definició pedagògica: Conjunt de tècniques socials que, basades en una pedagogia participativa, tenen per finalitat promoure pràctiques voluntàries que, amb la participació activa de la gent, es desenvolupen en el si d'un grup i procuren el desenvolupament de la qualitat de vida.
Objectiu: Forma de fer participar un conjunt de persones en una activitat ludicorecreativa i/o esportiva on l'objectiu primordial és passar una bona estona.

Preguntes freqüents

Què és el temps lliure segons Trilla?

Trilla el situa dins del temps disponible, com a ocupacions personals no autotèliques, temps lliure estèril (avorriment, zapping) i oci, entès com a activitat física recreativa. Queda fora del temps no disponible, que inclou el treball i les obligacions no laborals.

Quina és la definició de lleure de Dunazeider?

Dunazeider defineix el lleure com el conjunt d'ocupacions a les quals l'individu es lliura per voluntat pròpia, per descansar, divertir-se o participar, un cop alliberat de les obligacions professionals o familiars.

Què és l'animació segons la definició pedagògica?

És un conjunt de tècniques socials que, basades en una pedagogia participativa, promouen pràctiques voluntàries amb la participació activa de la gent dins d'un grup, per millorar la qualitat de vida.