Estat del Benestar: definició, objectius i models

Què és l'Estat del Benestar?

L'Estat del Benestar (EB) depèn de la participació en els mercats i del conjunt d'institucions i programes del sector públic (SP). L'Estat ha de garantir un mínim vital a la ciutadania. L'EB és un model de govern on l'estat assumeix la responsabilitat de garantir el benestar social i econòmic. Això s'aconsegueix a través de:

• Intervencions:
  • Transferències públiques: diners, subvencions.
  • Serveis públics.
  • Normes de protecció: drets com a ciutadans.
  • Polítiques econòmiques i socials (programes d'educació, sanitat, habitatge).

Definició Econòmica de l'Estat del Benestar

Conjunt d'actuacions del Sector Públic per a millorar el benestar dels ciutadans, intentant cobrir els riscos socials amb prestacions i serveis. L'indicador de l'EB és la despesa social.

Dificultats d'Identificació de l'Estat del Benestar

Hi ha algunes dificultats per a identificar l'EB, com ara:

• Externalització de serveis.
• Acció d'altres agents.
• Altres actuacions del Sector Públic.

Alguns serveis són difícils d'identificar com a part de l'EB, ja que l'Administració Pública pot externalitzar-los.

Objectius de l'Estat del Benestar

Objectiu d'Eficiència

Es vol reduir la desigualtat econòmica i social amb criteris de justícia, seguretat i igualtat (valors institucionalitzats). Es busca el disseny de programes eficients, evitant assignacions imperfectes (macroeficiència): evitar gastar diners en persones que no ho necessiten. Els recursos s'han d'assignar de la manera més eficient possible entre els programes (microeficiència).

Objectiu de Millora del Nivell de Vida

• Evitar la pobresa.
• Protecció contra la pèrdua d'ingressos: ajudes com les prestacions d'atur.
• Estabilitat al llarg de la vida: pensions.

Objectiu d'Equitat

Reduir les diferències d'ingressos entre les famílies i les persones.

• Equitat vertical: Les persones amb menys ingressos han de rebre més ajuda que les que en tenen més.
• Equitat horitzontal: Les ajudes han de ser les mateixes per a persones en situacions similars.

Objectius Socials

• Preservar la dignitat: quan algú necessita ajuda.
• Enfortir la solidaritat.

Determinants Econòmics de l'Estat del Benestar

• Nivell de desenvolupament econòmic: PIB per càpita.
• Recaptació fiscal: impostos de forma eficient i equitativa.
• Creixement econòmic sostingut.
• Estructura del mercat laboral: nivells d'ocupació i salaris alts.

Models d'Estat del Benestar

• Contributiu: els beneficis socials es basen en la contribució individual al llarg de la vida laboral, com en un sistema de pensions.
• Universal: tots els ciutadans tenen dret als mateixos beneficis socials.
• Residual: només tenen dret uns pocs en situació d'extrema necessitat.
• Institucional: tots tenen dret.
• Exclusiu: beneficis socials a grups específics, com empleats de govern.

Models d'Estat del Benestar segons Esping-Andersen

• Liberal: baixa desmercantilització, alta estratificació. Empreses privades, prestacions monetàries baixes.
• Socialdemòcrata o Universalista: desmercantilització alta, estratificació baixa. El Sector Públic proveeix, prestacions econòmiques altes.
• Corporativista/Continental/Conservador: prestacions socials vinculades a la participació en el mercat, estratificació generada pel subsistema al qual pertany el treballador. Estructura familiar tradicional.