Mercat de treball, salari i productivitat: capital humà i DAFO

1. El Mercat de Treball

Des d’un punt de vista econòmic, el salari és el preu del treball, i es determina per l’acció conjunta de l’oferta i la demanda en el mercat de treball.

El salari és la remuneració del treball prestat per compte aliè.

Però a la pràctica, el salari és molt més. És la font d’ingrés principal de les famílies, i condiciona, entre altres, les circumstàncies particulars següents:

• La realització personal i professional dels treballadors.
• El nivell de vida de les famílies.

El salari condiciona la qualitat de vida de les famílies i aquesta condiciona, al seu torn, la qualitat de vida del país, raó per la qual el mercat de treball és sempre matèria d’actualitat econòmica. En el mercat de treball, a diferència dels mercats de béns, on les empreses actuen com a oferents de televisors o llums de peu i les famílies com a demandants, són les empreses qui demanen treball i les famílies qui actuen com a oferents.

1.1. L’Oferta i la Demanda de Treball

El mercat de treball arriba a l’equilibri en un nivell de salaris tal que la quantitat de treball oferit pels treballadors coincideix amb la demanda de les empreses. Aquest nivell de salaris es genera pel joc de l’oferta i la demanda i s’anomena salari d’equilibri.

El salari d’equilibri és el que aconsegueix l’equilibri del mercat de treball mitjançant el lliure joc de l’oferta i de la demanda (Fig. 6.1).

Factors de l'Oferta de Treball

L’oferta de treball, o quantitat de treball que ofereixen les famílies, depèn dels factors següents:

• Les característiques de la població. L’envelliment, les persones que treballen o volen treballar, la formació, etc.
• El nivell de salaris. En general, com més alt és el salari, major quantitat de població està disposada a treballar o a treballar més hores i viceversa.
  • Tanmateix, aquesta relació no es manté de manera indefinida: quan els salaris són ja suficientment alts, moltes persones prefereixen treballar menys per disposar de més temps lliure.

Factors de la Demanda de Treball

La demanda de treball, o quantitat de treball que demanen les empreses, depèn de:

• El preu del bé o servei produït. Com més alt és el preu al qual les empreses poden vendre els seus productes, més compensarà contractar nous treballadors per a incrementar la producció.

2. Productivitat i Salaris

Si en condicions iguals, un treballador produeix més que un altre, es diu que és més productiu. Igualment, es diu que els treballadors que són capaços de millorar la producció que tenen respecte del passat es tornen més productius. Les empreses paguen més a qui és més productiu perquè, alhora, elles obtenen més beneficis.

📌 La productivitat del treball mesura la relació entre la producció obtinguda i la quantitat de treball aplicat.

Els factors que repercuteixen sobre la productivitat dels treballadors són:

• El capital humà. En general, com més gran és la formació d’un treballador i l’experiència que té, major és la productivitat que té.
• Els béns de producció utilitzats. Igual que els treballadors no són intercanviables, molts béns de producció tampoc ho són.
• Els avenços tecnològics. En general, els avenços tecnològics sovint impliquen la substitució del factor treball pel factor capital (màquines). Aquest fet motiva que els treballadors es formin més per a evitar ser «substituïbles» per màquines.

A. El Capital Humà

El capital humà és molt més que una col·lecció de títols acadèmics o certificats d’antiguitat laboral. Certament, abasta factors objectius, com la formació i l’experiència, però altres són subjectius com l’educació, l’hàbit de feina, la fiabilitat, la iniciativa, el carisma, la creativitat, la constància o l’honestedat.

📌 El capital humà és el conjunt de coneixements, capacitats i actituds que acumulen les persones gràcies a la formació i l’experiència que tenen.

Incrementar el capital humà d’un país requereix recursos i accions de formació contínua al llarg de la vida del treballador, però des del punt de vista econòmic demostra ser una bona inversió: els països rics són els que més inverteixen en formació (Taula 6.3). De fet, les diferències de productivitat originades pel capital humà entre països rics i pobres expliquen les diferències salarials entre uns països i altres. Mentre els països rics inverteixen molt en la formació dels seus ciutadans, els països pobres gairebé no s’ho poden permetre.

El DAFO: Eina d'Autoanàlisi Personal

La nostra marca personal és un reflex de nosaltres mateixos, per la qual cosa la primera tasca és «autoconèixer-se». Una bona eina per a autoanalitzar-se és el DAFO. El DAFO ens ajuda a identificar elements estratègics personals, per a posteriorment poder utilitzar-los o valer-nos-en per a produir els canvis desitjats. Es formula mitjançant dues llistes: una per a l'anàlisi interna i una altra per a l'anàlisi externa.

L'anàlisi interna inclou:

• Debilitats (D)
• Fortaleses (F)

L'anàlisi externa inclou:

• Amenaces (A)
• Oportunitats (O)

Amb els resultats obtinguts, és molt més fàcil identificar les àrees que necessiten millora i actuar en conseqüència per a canviar les teves debilitats en fortaleses i les amenaces en oportunitats. També seràs conscient de les teves fortaleses per a continuar potenciant-les i aprofitar totes les oportunitats que se't presentin.

El DAFO és una eina d'autoanàlisi personal i de l'entorn pensada per a actuar en conseqüència amb els resultats obtinguts.