Estat del Benestar a Espanya: Anàlisi i Reptes
Estat del Benestar a Espanya: Elements Clau
12. Explica els elements estructurals de l'Estat del Benestar a Espanya.
L’Estat del Benestar (EB) espanyol és el resultat d’un llarg procés històric que es reprèn als anys 60. Es legitima a partir de la transició política amb el suport de la classe obrera industrial i les classes mitjanes funcionarials, i es consolida el 1986 amb l’entrada d’Espanya a la UE. Als últims 30 anys, s’ha consolidat un EB de tipus mitjà des del punt de vista de la despesa en protecció social.
L’EB té uns trets institucionals propis que són el reflex de tradicions històriques, però també de canvis sociopolítics i econòmics recents. Sis característiques bàsiques:
- Centralitat de la família.
- Naturalesa mixta del règim de benestar.
- Sistema de Seguretat Social.
- Descentralització de les polítiques.
- Europeïtzació de les polítiques.
- Diàleg social com a instrument de reforma.
L'europeïtzació de les polítiques socials ha suposat la consolidació de l’EB espanyol, al mateix temps que l’aparició de la nova filosofia de la reforma social emergent. La descentralització de l’EB ha transferit a les comunitats autònomes la quasi totalitat de l’execució de la despesa social, en educació, sanitat i serveis socials. Tot i això, s’han generat problemes de desequilibris territorials i de coordinació en les polítiques socials.
Una de les institucions fonamentals és el Diàleg Social: sistema de concertació de polítiques socials que compensa els processos de fragmentació del mercat de treball. Els col·lectius en situació d’exclusió, però, tenen encara una baixa representació en el diàleg social.
El Paper del Tercer Sector
13. Quin és el paper del Tercer Sector d’Acció Social en el nou model socioeconòmic emergent?
El Tercer Sector ha jugat, des de la dècada dels 80, un paper central en el debat social sobre la pobresa i l’exclusió. La importància política de la lluita contra la pobresa ha afavorit el debat i la investigació per part de diferents ONG, en el context d’un elevat grau d’atomització de les ONG d’acció social.
No obstant això, l’atomització del Tercer Sector Social i una cultura de col·laboració amb el Sector Públic resten efectivitat a les ONG en els plans d’inclusió social. A més, el Tercer Sector s’ha vist implicat activament en la lluita contra l’exclusió i en la defensa dels drets socials dels col·lectius vulnerables, consolidant el seu paper en la conformació de les polítiques públiques d’inclusió social juntament amb les Administracions Públiques i els agents socials i empresarials.
Mètode Obert de Coordinació (MAC)
14. Què és el Mètode Obert de Coordinació (MAC) i a quines polítiques socials afecta?
El MAC es va crear dins del marc de la política d’ocupació i el procés de Luxemburg. Proporciona un nou marc de cooperació entre els Estats membres, amb la finalitat d’aconseguir la convergència entre les polítiques nacionals per assolir uns objectius comuns. Els Estats membres avaluen altres Estats membres, i la Comissió exerceix únicament una funció de supervisió.
S’aplica als àmbits que són competència dels Estats membres, com ara l’ocupació, la protecció social, la inclusió social, l'educació, la joventut i la formació. Es basa principalment en:
- Identificació i definició comuna d’objectius que s’han d'assolir.
- Instruments de mesura definits conjuntament.
- Comparació dels resultats dels Estats membres i intercanvi de les millors pràctiques.
El MAC suposa mesures del “Dret indicatiu”, que són més o menys vinculants per als Estats membres, però que mai no adopten la forma de directives, reglaments o decisions. El MAC imposa als Estats membres l’elaboració de plans de reforma nacionals i la seva transmissió a la Comissió.
Responsabilitat Individual i Ocupabilitat
15. Quin paper juguen la responsabilitat individual i l'ocupabilitat en el discurs sobre la reestructuració de l'Estat del Benestar?
L’Estat del Benestar Proveïdor (EBP) basava les seves polítiques socials en la Seguretat Social i la provisió de serveis públics per assegurar una protecció social. En canvi, l’Estat del Benestar Inversor (EBI) adopta un discurs en el qual es comença a parlar de la responsabilitat personal de les víctimes de les desigualtats. La responsabilitat personal culpabilitza les víctimes de les desigualtats.
L’EBI comença a dur a terme polítiques de Workfare, on l'objectiu no és la protecció social, sinó l'ocupabilitat. Per justificar-ho, juga un paper molt important la “responsabilitat individual”. Cada individu és responsable de la seva situació i, per tant, no té sentit que l’Estat el sobreprotegeixi. Veiem un canvi en l’enfocament del problema: aquest deixa de tenir un caràcter sistèmic per passar a tenir-ne un d’individualització.