Del Bienni Reformista al Front Popular (1931-1936)
El Bienni Reformista
Durant el Bienni Reformista es van dur a terme diverses actuacions clau amb els següents eixos:
- Reforma militar: Tenia dos objectius principals: professionalitzar l'exèrcit i assegurar la fidelitat dels militars disconformes amb el nou règim.
- Reforma agrària: Es buscava modernitzar el sector i aconseguir un major aprofitament de les terres.
- Reforma religiosa: Tenia el propòsit de reduir la influència de l'Església i promoure una societat laica.
- Reformes socials: Es va intentar reformar l'educació mitjançant un ensenyament gratuït, laic i obligatori, a més d'implementar diverses millores laborals.
El Bienni Conservador o Bienni Negre
El nou govern conservador d'Alejandro Lerroux va anular o revisar la legislació reformista del bienni anterior. Entre les seves mesures destaquen: l'aprovació del pressupost per al clergat catòlic, el permís perquè l'Església tornés a les escoles i recuperés la major part dels béns confiscats, i la supressió de lleis i decrets relacionats amb millores laborals o salarials dels pagesos.
Així mateix, es van retornar càrrecs militars a sectors contraris a la República, es va suspendre l'Estatut català i es va oposar a l'estatut basc, malgrat la seva orientació conservadora. Aquest període, conegut com el Bienni Negre, va provocar un profund descontentament social. Com a conseqüència, les organitzacions obreres van convocar una vaga general el 5 d'octubre de 1934, que va ser durament reprimida i va comportar la declaració de l'estat de guerra.
El Govern del Front Popular
El Front Popular va ser una gran coalició de partits republicans i de centreesquerra i d'esquerra creada el 1936. En aquest context, Manuel Azaña es va convertir en president de la República i Santiago Casares Quiroga en cap del govern.
El reinici de l'acció reformista
El nou govern va reiniciar l'acció reformista amb les següents mesures: es decretà una àmplia amnistia per als represaliats de la revolució, s'allunyà de Madrid els generals més reaccionaris de l'exèrcit, es reprengué la reforma agrària, es reinstaurà la Generalitat de Catalunya i es van reivindicar iniciatives autonomistes al País Basc i a Galícia.
Radicalització i detonant del conflicte
La dreta va reaccionar amb el tancament de fàbriques i el terrorisme de grups extremistes. La violència als carrers, l'agitació revolucionària i la radicalització de l'enfrontament polític van provocar una profunda divisió del país. L'assassinat per part d'extremistes de dretes d'un oficial de la Guàrdia d'Assalt, José Castillo, i la resposta amb l'homicidi del diputat d'ultradreta José Calvo Sotelo, van ser els detonants definitius del cop d'estat d'un sector de l'exèrcit contra la República el juliol de 1936.