Del Mite al Logos: Els Primers Filòsofs Presocràtics
Mite vs. Logos
- Mite: Relata successos prodigiosos sobre l'origen del món i de l'ésser humà. Existeix des de temps remots, presenta personatges sobrehumans i justifica els fets a través de la intervenció divina.
- Logos: Pretén explicar el món mitjançant fets reals i justificables. Sorgeix al segle VI a.C., protagonitzat per persones amb capacitats racionals, i justifica els actes com a fets destinats a succeir.
Els primers filòsofs (Escola de Milet)
Tales de Milet
Considera que l'arjé és l'aigua, ja que és l'única substància present en els tres estats. L'arjé s'entén com:
- Allò a partir del qual es generen els éssers (origen).
- Allò en què consisteixen en darrer terme tots els éssers (matèria).
- Allò que permet explicar les transformacions dels éssers (causa).
Anaximandre i Anaxímenes
- Anaximandre: L'arjé és l'àpeiron (una primigènia indeterminada). L'àpeiron separa els contraris i així es formen els elements.
- Anaxímenes: L'arjé és l'aire; a través de la condensació i la rarefacció explica la solidificació i l'evaporació.
Heràclit: El canvi i el Logos
Defensa el canvi constant de tots els éssers: tot canvia. Introdueix el concepte de Logos, que permet que les coses tinguin unitat i siguin cognoscibles malgrat el canvi.
- Ésser: Esdevenir (lluita de contraris) i dialèctica com a nou mètode filosòfic.
- Concepte de Logos: 1. Mesura i proporció de les coses; 2. Trascendència.
Els homes viuen sovint en l'aparença de l'opinió, però el pensament és comú a tots.
Parmènides: La via de la veritat
Divideix el coneixement en dues parts: la via de la veritat i la via de l'opinió.
- Via de la veritat: Afirma que l'ésser és etern, immutable i únic. El no-ésser no existeix. Seguint la lògica i la raó, conclou que no hi ha pluralitat, moviment, canvi, naixement ni destrucció. Els sentits només generen opinió.
Anaxàgores: Les homeomeries
Proposa una infinitat d'elements anomenats homeomeries (partícules semblants en totes les coses). Per explicar el moviment, introdueix el nous (enteniment superior) que ha ordenat tot amb un fi, distingint dues realitats diferents.