Del Modernisme al Noucentisme: Evolució Literària

El Noucentisme i la transició des del Modernisme

Reminiscències modernistes

Encara que el Modernisme va ser anterior al Noucentisme, la transició entre aquestes dues etapes no és gens clara i autors, tendències i obres es barregen en una densa boira. El modernisme al Mediterrani sorgeix com a conseqüència d'una revolució industrial. Com que la gran majoria de la població valenciana es dedicava a l'agricultura, aquesta revolució, i per tant el modernisme, va afectar molt poques zones valencianes. Per això, els autors valencians tendeixen més al pairalisme i al modernisme castellà que al que va viure el seu punt àlgid a Catalunya.

No obstant això, el modernisme sí que és sinònim de renovació en aspectes com ara el rebuig a l'estil de la Renaixença i la tradició joglaresca. Els poetes abandonen la literatura obsoleta i s'uneixen als corrents europeus: simbolisme, decadentisme i parnassianisme, generant dues tendències poètiques: una amb un to més vitalista i una altra que donava importància als aspectes formals.

Autors de transició

• Joan Maragall: La seua poesia és emotiva, directa i amb lèxic senzill. És majoritàriament simbolista i tracta temes com ara l'enaltiment de la vida.
• Miquel Duran de València: Va impulsar la cultura valenciana al segle XX; la seua producció pertany al modernisme formal (ex. Cordes vibrants).
• Daniel Martínez Ferrando: Tracta temes com l'enfrontament de l'artista amb la societat, descripcions tètriques i vitalisme. La segona recopilació d'obres es diferencia més del modernisme pur.

El Noucentisme

Fou un moviment originat a Catalunya que, a diferència d'altres corrents, no va estar marcat per una revolució o per un rebuig a moviments anteriors. La burgesia, que va liderar el noucentisme, buscava defensar la literatura com a medi per a crear una societat ideal.

Característiques principals:

• Arbitrarisme: S'oposa a l'espontaneïtat del modernisme. Defensa una literatura rigorosa i una llengua normativitzada.
• Civilitat: La ciutat domina el caos de la naturalesa.
• Classicisme: Recuperació de valors del món clàssic (ordre, raó).
• Imperialisme: Voluntat de la burgesia d'expandir-se.
• Assaig: Gènere més usat a banda de la poesia, on s'expressa una idea breument.

Autors noucentistes

• Eugeni d'Ors: Va nàixer a Barcelona i, ja jove, va escriure en revistes literàries i polítiques. De fet, una de les seues obres més conegudes, Glosari, va ser escrita en columnes al diari La Veu de Catalunya. El seu estil modern i innovador va convertir les seues aportacions periodístiques en un referent. Cal destacar com, gràcies a la seua obra, va introduir les taxes estètiques del noucentisme.
• Carles Riba: Va nàixer a Barcelona. La seua primera literatura conserva influència jocfloralesca i d'autors com Maragall. Tenia fama de traductor i professor. La seua obra tracta la crítica literària, però és amb la poesia amb el que més destaca. Amb el segon poemari, Estances, Riba abandona les reminiscències de la Renaixença i s'inspira en autors europeus, deixant el sentimentalisme en favor dels versos que cerquen la perfecció formal.
• Josep Carner: Es va consagrar amb el poemari Els fruits saborosos. La seua obra contribuí a desvetllar una sensibilitat clàssica. Els seus poemes incorporen elements del simbolisme francès i ressonàncies orientals, encara que la seua obra derivarà al postsimbolisme.