Delicte d'Omissió: Anàlisi Completa, Tipus i Requisits Legals
El Delicte d'Omissió: Concepte i Classificació
L'article 10 del Codi Penal (CP) defineix els delictes com les accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei. Els delictes es poden cometre tant de manera activa com de manera omissiva, entenent per omissió l'acció concreta que en un moment determinat s'esperava que el subjecte realitzés i que no ha fet.
Des del Dret Penal, només adquireix sentit parlar d'omissions a propòsit de l'incompliment d'una obligació prèvia d'actuar. Els delictes omissius impliquen la infracció d'un mandat. No és suficient que el subjecte s'abstingui de verificar conductes lesives, sinó que interessa també que intervingui positivament per a la seva salvaguarda.
Classes de Delictes d'Omissió
Delictes d'Omissió Pura
En els delictes d'omissió pura, el subjecte no ocupa una posició especial respecte al bé jurídic protegit. Se'l castigarà simplement per la no realització de la conducta adequada. No realitza una determinada conducta destinada a la salvaguarda d'un bé jurídic que es troba en perill.
Requisits de l'Omissió Pura
- Situació típica generadora del deure d'actuar.
- No realització de l'acció típicament indicada.
- Possibilitat de realitzar l'acció adequada.
Delictes de Comissió per Omissió
Aquests delictes consisteixen en la no realització de la conducta dirigida a evitar un resultat lesiu per a un bé jurídic protegit per part de qui estava especialment obligat a impedir-ho, de manera que la no evitació es fa equivalent a la seva causació. A diferència de l'omissió pura, en què no hi ha un deure especial d'actuar, sinó que la tutela del bé interessa tothom en general.
L'article 11 del Codi Penal estableix que els delictes que consisteixin en la producció d'un resultat només s'han d'entendre com comesos per omissió quan el fet de no evitar-lo, en infringir un especial deure jurídic de l'autor, equivalgui, segons el sentit del text de la llei, a la seva causació. Això es produeix en dos supòsits principals:
- Quan existeixi una específica obligació legal o contractual d'actuar.
- Quan qui omet hagi creat una ocasió de risc per al bé jurídicament protegit mitjançant una acció o omissió precedent.
Requisits de la Comissió per Omissió
Per a la comissió per omissió, es requereixen els mateixos elements que per a l'omissió pura, més la posició de garant:
- Situació típica generadora del deure d'actuar.
- No realització de l'acció típicament indicada.
- Possibilitat de realitzar l'acció adequada.
- Existència d'una posició de garantia.
Per a poder considerar que qui omet la conducta adequada realitza el comportament típic de la mateixa manera que si hagués obrat de manera activa, constitueix un pressupòsit indeclinable que es trobi en una determinada posició: ha d'haver un deure d'actuar quan una persona està en situació de garant. La posició de garantia és aquella de la qual sorgeix el deure d'evitar la producció del resultat.