Delictes contra la Llibertat: Anàlisi de les Detencions Il·legals al Codi Penal

Delictes contra la Llibertat: Anàlisi Jurídica

El Codi Penal de 1995 va apostar per separar els delictes contra la llibertat d'un altre grup de delictes.

Cal parlar de la llibertat d'actuació entesa en sentit ampli. Aquesta idea apareix a tots els articles i serveix per determinar allò que la persona vol fer o no vol fer, a més de determinar lliurement la seva situació en l'espai. La llibertat de les persones consisteix a decidir allò que volen fer o no volen fer, sense que aquesta llibertat es vegi limitada.

La llibertat d'actuar com a bé jurídic protegit és l'objecte de tutela jurídica immediata dels delictes contra la llibertat.

El legislador dona prioritat, a l'hora de caracteritzar el delicte, a l'objectiu final que té aquell fet delictiu. El fet que hi hagi molts altres delictes del Codi Penal que limitin la llibertat d'obrar, com ara la coacció, tenen un paper residual (s'apliquen si no s'aplica un altre tipus delictiu). En conclusió, tots els delictes violents, com la violació, impliquen coacció i, per tant, sempre es castiga el més específic.

Hi ha llibertats, com la llibertat ideològica, que estan contemplades a la Constitució Espanyola (CE). Analitzarem la llibertat com a bé jurídic de tutela a l'article 17 de la CE: llibertat en sentit ampli, concretada en la llibertat ambulatòria, que és l'objecte de tutela jurídica del delicte de detenció il·legal. La llibertat ambulatòria consisteix a poder determinar la pròpia ubicació en l'espai.

Detencions Il·legals: Anàlisi de l'Article 163 CP

Està contemplat a l'article 163 del Codi Penal, que exposa el tipus bàsic del delicte de detenció il·legal.

• El particular que encerrare o detuviere a otro, privándole de su libertad, será castigado con la pena de prisión de 4 a 6 años. Tipus bàsic.
• Si el culpable diera libertad al encerrado o detenido dentro de los 3 primeros días de su detención, sin haber logrado el objeto que se había propuesto, se impondrá la pena inferior en grado. Tipus privilegiat.
• Se impondrá la pena de 5 a 8 años si el encierro o detención ha durado más de 15 días. Tipus qualificat. Encara que l'alliberament es produeixi per la voluntat de qui ha tancat o ha detingut, no es contempla cap tipus de privilegi. El que sí es pot fer és aplicar un atenuant per penediment o per reparació a la víctima.
• El particular que, fuera de los casos permitidos por las leyes, aprehendiere a una persona para presentarla inmediatamente a la autoridad, será castigado con la pena de multa de 3 a 6 meses. Tipus superprivilegiat. S'ha dit que estem davant d'una justificació incompleta, ja que concorren els pressupòsits subjectius però no els objectius. Altres han dit que estem davant d'un error de prohibició (la persona pensa que pot detenir). L'article 490 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim) diu que el particular pot detenir qui s'hagi fugat o estigui realitzant un delicte evident. Segons l'article 492, s'estableix en quins casos els agents de l'autoritat tenen obligació de detenir, inclosos els casos de l'article 490, entre d'altres.

És un delicte de mitjans determinats. El mitjà comissiu és un de dos (modalitats comissives del delicte de detenció il·legal): tancar o bé detenir.

Tancar: Confinament i Privació de Llibertat

Tancar vol dir confinar una persona en un espai reclòs, és la forma més fàcil de privar una persona de la llibertat ambulatòria.

Detenir: Immobilització i Restricció de Moviment

Detenir consisteix a immobilitzar. Aquestes formes d'immobilitzar són molt més indeterminades que les formes de tancar. Detenir implica la utilització de qualsevol mitjà que impedeixi que la persona es pugui desplaçar sense la necessitat que la persona es reclogui. Es podria detenir una persona amb una substància o una persona amb tetraplegia sense la seva cadira de rodes. La impossibilitat de desplaçar-se en l'espai pot ser més o menys duradora. El Tribunal Constitucional (TC) ha dit que la immobilització ha de durar alguns segons almenys, però amb uns minuts ja valdria, no cal que duri hores.

El Tribunal Constitucional (TC) ha dit que en els delictes en què la privació de llibertat ambulatòria és imprescindible per al delicte, aquesta privació de llibertat no guanya antijuridicitat independent, excepte en els casos en què la privació de llibertat s'excedeix del necessari; llavors, la privació de llibertat ambulatòria guanya rellevància penal.

Hi ha privacions de llibertat ambulatòria que poden ser legals i, per tant, no hauríem de parlar de detencions il·legals, ja que hi ha una norma que habilita per detenir. Seria el cas, per exemple, de persones incapacitades que són recloses en un centre on elles no consenten estar-hi, però que sí ho accepta el seu representant legal.