Actes administratius: tipus, exemples i diferència entre actes definitius i de tràmit

Exemples d'Actes Administratius

Els actes administratius són decisions o declaracions de voluntat de l'Administració Pública que produeixen efectes jurídics. A continuació, es presenten alguns exemples:

• Convocatòria de beques i la seva adjudicació
• Multa o sanció administrativa
• Llicències, permisos, autoritzacions
• Liquidacions tributàries
• Convocatòria d'un contracte
• Nomenament d'un funcionari
• Jubilació d'un funcionari
• Ordre de circular en un sentit determinat
• Prohibició de vendre un producte tòxic
• Ordre de desallotjament
• Proclamació de ruïnes
• Nota d'un examen
• Certificat dels estudis realitzats

Actes Administratius Interns

Aquests actes tenen un abast més intern dins de l'estructura administrativa:

• Decisió d'avocar un assumpte o de delegar competències
• Decisió d'ampliar el termini d'un procediment
• Llista d'admesos o exclosos en una oposició
• Nomenament del tribunal de les oposicions

Tipus d'Actes Administratius: Actes Favorables

Els actes administratius favorables són aquells que atorguen o reconeixen drets o avantatges als particulars.

• Admissions

  Són actes l'efecte dels quals és la inclusió del subjecte destinatari de l'acte en una institució o organització, o bé en una categoria de persones determinades, cosa que els permet participar d'alguns drets o avantatges o gaudir d'alguns serveis. Exemple: admissió en un centre escolar públic.

• Concessions

  Resolucions per les quals l'Administració transfereix a altres subjectes un dret o un poder propi de l'Administració, o bé, sobre la base d'un dret propi, l'Administració constitueix un dret o un poder a favor del particular. Exemple: les empreses de transports regulars tenen una concessió administrativa que els permet operar.

• Autoritzacions

  Actes pels quals l'Administració confereix a l'administrat la facultat d'exercir un poder o un dret que preexisteix a l'autorització en estat potencial. Abans de l'acte de l'Administració, ja existia aquest dret, però no es podia exercir plenament. Exemple: si es vol crear un centre escolar, la Constitució Espanyola ens ho permet, però no podem homologar el que hem adquirit sense una autorització. Aquesta autorització permetrà exercir i posar en marxa el centre, que era un dret preexistent. Si es reuneixen els requisits, s'haurà d'autoritzar el permís. No obstant això, en el cas dels drets d'armes, no sempre es concedirà el permís, però sempre hi haurà el dret a ser analitzat per determinar si es té dret a obtenir aquesta llicència. En canvi, en la concessió no es té aquest dret preexistent.

  Diferència amb la concessió: L'autorització no crea, no constitueix ni trasllada el dret o la facultat, sinó que aquest dret ja es troba en el patrimoni o en el dret del particular.

• Aprovacions

  Actes pels quals l'Administració dóna eficàcia o exigibilitat a altres actes de l'Administració ja perfeccionats i vàlids. Exemple: els estatuts de la universitat són aprovats pel claustre, i perquè siguin eficaços han de ser aprovats pel departament d'ensenyament.

• Dispenses

  Són actes que exoneren un administrat o una altra administració del compliment d'un deure ja existent. Aquesta exoneració només és possible si l'ordenament jurídic ho preveu i ho permet, mitjançant una llei o una norma jurídica reglamentària fonamentada en una llei que ho prevegi. Una norma reglamentària sense recolzament d'una llei no pot fer-ho.

Actes Definitius vs. Actes de Tràmit: Un Exemple Pràctic

Per entendre la distinció entre actes definitius (resolució) i actes de tràmit, analitzem el següent cas:

1. Places vacants a l'Administració Pública: Es tracta de cobrir les places, regulat al Reial Decret 364. Per a l'ingrés s'han de fer proves selectives (oposicions) on, en la convocatòria publicada al BOE, s'inicia el procediment. Acte de tràmit.

2. Presentació de sol·licituds: Els aspirants que compleixen els requisits necessaris presenten les seves sol·licituds. No és un acte de l'Administració, per tant, no és ni definitiu ni de tràmit.

3. Llista d'admesos i exclosos: D'acord amb el reglament, s'admet la llista dels admesos i exclosos i s'exposa al BOE. Aquesta és una decisió de l'Administració. Acte de tràmit.

4. Nomenament del tribunal: La selecció del tribunal es fa per separat de la convocatòria. Acte de tràmit en aquest procediment de cobertura de places vacants, previ a la resolució definitiva del procediment.

5. Realització de les proves i llista d'aprovats: El Tribunal penja la llista d'aprovats. Acte de tràmit, perquè el Tribunal l'elevarà a l'autoritat que té la potestat de nomenar, tot i que vincula l'òrgan que nomenarà.

6. Nomenament: L'acte final de nomenament del funcionari. Acte definitiu.

Actes de Tràmit Qualificats i No Qualificats

En general, quan es notifica un acte administratiu, ha de contenir el text íntegre, el recurs que s'ha d'interposar, el termini de temps i l'òrgan davant el qual s'ha de presentar, depenent del tipus d'acte.

Actes de Tràmit Qualificats

Són aquells que, tot i ser de tràmit, poden ser objecte de recurs independentment de l'acte definitiu, ja sigui perquè decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims.

• Exemple: La llista d'aprovats en una oposició seria un acte de tràmit qualificat, ja que determina directa o indirectament el fons de l'assumpte.

• Supòsit de perjudici irreparable: En el cas de procediments d'estrangeria d'expulsió d'una persona, pot suposar prèviament l'adopció com a mesura l'internament d'aquesta persona. Aquesta decisió d'internament, tot i ser un acte de tràmit, pot suposar un perjudici irreparable a la persona, de manera que es pot recórrer.

Actes de Tràmit No Qualificats

Aquests actes no admeten recurs independent, tot i que es poden al·legar en el recurs contra l'acte definitiu. Es troben juntament amb els actes de tràmit generals, ja que no hi cap recurs directe.

• L'acord sobre l'acumulació de procediments (art. 73.2 de la Llei 39/2015)
• Acord d'avocació (art. 14.2 de la Llei 40/2015): la llei ens diu que no podem recórrer.
• Les resolucions en matèria de recusació (art. 29.5 de la Llei 40/2015)
• Decisió de tramitar un procediment amb caràcter d'urgència: els terminis passen a ser la meitat (art. 50 de la Llei 39/2015)
• Decisió d'ampliar els terminis legalment establerts