Demografia i economia de l'Espanya del segle XIX: industrialització i societat obrera

Demografia i economia de l'Espanya del segle XIX

1. Creixement de la població

Durant el segle XIX, la població espanyola va augmentar, tot i que aquest creixement va ser desigual. La població es va concentrar al litoral i a les ciutats, mentre que l'interior rural va perdre pes relatiu.

Aquest augment es va produir perquè va disminuir la mortalitat per epidèmies com la pesta, el còlera o la febre groga, i també per la reducció de les crisis de subsistència en el medi rural. Malgrat això, els problemes sanitaris, com la tuberculosi, i la manca de feina van provocar una important emigració cap a l'estranger, sobretot cap a Algèria, Cuba, Puerto Rico i Amèrica del Sud.

2. Catalunya: creixement i desequilibris

Catalunya va experimentar una acceleració del creixement demogràfic i un canvi de model econòmic, amb un desequilibri entre camp i ciutat i entre interior i costa.

Al llarg del segle, unes dues terceres parts dels emigrants catalans van marxar a Cuba i Puerto Rico, on van fer negocis, sobretot en el comerç i la producció de vins, i van contribuir a l'economia catalana mitjançant l'enviament de capitals.

3. Transformació de la propietat de la terra

Les Corts de Cadis, el 1812, van iniciar la desvinculació de les terres de la noblesa i la transformació territorial de la propietat privada.

Les lleis de desamortització de Mendizábal i Madoz van permetre expropiar i subhastar les propietats amortitzades, és a dir, les terres de mà morta de l'Església i dels municipis. L'objectiu era sanejar les finances públiques, però els principals beneficiats van ser la burgesia urbana i els grans propietaris rurals, mentre que els camperols van sortir perjudicats.

4. Especialització agrària i crisi agrària

Durant el segle XIX, Espanya es va especialitzar en la producció agrària. A la darrera part del segle, la caiguda dels preus agrícoles va provocar una crisi agrària. A Catalunya, aquesta crisi es va agreujar amb la plaga de la filoxera i els conflictes de la rabassa morta.

5. La industrialització

La industrialització catalana es va centrar en el sector tèxtil, mentre que la basca es va basar en la siderometal·lúrgia. Catalunya va ser la primera regió industrial d'Espanya i va comptar amb mesures proteccionistes que van afavorir la indústria.

La indústria tèxtil va patir la pèrdua de les colònies, i la crisi causada per la guerra de Secessió dels Estats Units va suposar un impuls per a la indústria catalana.

Les fonts d'energia van ser fonamentalment el vapor, que va permetre la instal·lació de fàbriques a les ciutats, i l'energia hidràulica, aprofitada als rius, sobretot en les colònies industrials.

6. La siderúrgia i la mineria

La siderúrgia va tenir un desenvolupament reduït a Espanya, tot i que disposava de carbó de bona qualitat i a bon preu. Destaquen Barcelona, amb una indústria moderna, Astúries, amb la indústria minerometal·lúrgica, i el País Basc, amb la siderometal·lúrgia.

Espanya exportava ferro i importava carbó. La mineria va ser el principal sector exportador del segle XIX, amb productes com el zinc, el plom, el coure, el ferro i el mercuri.

7. Comerç i xarxes de comunicació

Espanya exportava principalment matèries primeres i productes del camp, i importava productes manufacturats i fonts d'energia. El comerç amb França i Rússia es basava en l'explotació minera i la producció agrària, i el comerç colonial ajudava a equilibrar la balança comercial.

Les xarxes de comunicació van evolucionar de les carreteres, lentes, perilloses i cares, cap al ferrocarril. El ferrocarril es va desenvolupar a partir de la dècada de 1920 i la primera línia catalana va unir Barcelona i Mataró. La xarxa ferroviària es va ampliar progressivament.

Els serveis de correus i telegrafia van modernitzar-se: el 1850 es va crear el servei de correus modern, el 1855 es va emetre el primer segell de correus i el telègraf elèctric va esdevenir una realitat.

8. Burgesia i proletariat industrial

La industrialització va generar dues classes socials enfrontades: la burgesia, propietària dels mitjans de producció, i el proletariat, format per molts treballadors amb una vida i un treball durs. El procés d'urbanització i l'increment de treballadors van transformar els camperols en obrers industrials.

El proletariat va desenvolupar una consciència social i un fort ressentiment envers la burgesia.

9. El moviment obrer

El moviment obrer va sorgir per defensar els interessos dels treballadors i reclamar millores laborals. L'Estat liberal prohibia el dret d'associació, cosa que va provocar reaccions diverses:

• El ludisme: reacció violenta contra les màquines i els empresaris.
• El sindicalisme: associacions mutualistes i sindicats, com el de la indústria cotonera, que defensaven l'interès col·lectiu.
• El Manifest: document que reclamava drets per als obrers.

Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), es va aprovar el decret de 1864 contra les vagues i el conflicte de les selfactines (màquines de filar) va generar vagues reprimides. La Revolució Gloriosa de 1868 va permetre el congrés obrer i la llibertat d'associació sindical, però la Llei de 1874 va prohibir de nou aquestes activitats, en un context d'anarcocomunisme i violència.

La Llei d'associacions de 1887 va legalitzar la UGT i el 1r de Maig va esdevenir una data reivindicativa. Aquest període va marcar la separació entre el socialisme i l'anarquisme dins del moviment obrer.